William Shakespeare

Biografia

Shakespeare va néixer a Stratford on Avon, un poble a prop d'Anglaterra a l'any 1564. Tercer dels vuit fills de John Shakespeare i Mary Arden, Shakespeare s'ha convertit en el més gran dels dramaturgs de tots els temps.

Va estudiar a l'escola del seu poble on el llatí era l'assignatura més important. Hi va estudiar al voltant de sis anys però ho va haver de deixar perquè al ser un fill varó havia de substituir al seu pare a la botiga de guants. Per això sabem que Shakespeare mai va estudiar a la Universitat.

Al 1582 es va casar amb l'Anne Hathaway amb qui va tenir una filla anomenada Susanna i bessons, un nen que es deia Hamnet i va morir quan tenia 11 anys i una nena que es deia Judith.

  

Gravat alemany del s.XlX on hi surten Shakespeare amb la seva dona envoltats dels seus fills.

Als voltants del 1588 va arribar a Londres, on ràpidament es va convertir en una persona coneguda i amb molt d'èxit. Tot i que Shakespeare aconseguís popularitat seguia sent una persona humil, ja que treballava a tota mena de llocs, la majoria relacionats amb el teatre. 

Entre el 1590 i el 1613 va escriure unes 37 obres de teatre que van tenir molt d'èxit tant a la cort com en teatres públics. A part d'escriure obres de teatre i sonets, també feia d'actor en obres escrites per ell mateix i d'altres dramaturgs.

Amb la publicació de dos poemes eròtics: La violació de Lucrècia (1594) i Venus i Adonis (1593) i la publicació dels seus Sonets (editats al 1609), va aconseguir una brillant reputació com a poeta.

 
















A la unió de dues ànimes lleials

no admeto impediments. L'amor no és amor

si sofreix canvis amb els canvis temporals,

si, mancat de favors es vincla al desfavor.

Ah, no: l'amor és com el sempre immòbil far

que mira les tempestes i mai no es desfigura.

De cada barca errant és l'estrella polar

d'insondable valor i sondejada altura.

L'amor no és la joguina del temps, ni que l'esclat 

de rostre i llavis morí sota la seva falç.

No s'altera l'amor amb la fugacitat,

sinó que sobreviu fins els dies finals.

I si això és un error i em pot ser demostrat,
jo no he escrit mai, ni mai cap home no ha amat.

"Aquesta és una traducció de Salvador Oliva. En aquest sonet, el dramaturg ens diu que si dues persones s'estimen de veritat, res no pot acabar amb el seu amor. Perquè un amor veritable, sempre es manté intacte i ho compara amb un far, ja que un far per moltes tempestes que hi hagi, es manté immòbil. Els últims dos versos del sonet ens demostren la picardia i la seguretat de Shakespeare, ja que està tan segur de la idea d'amor que té, que diu que si això que ell pensa algú li pot demostrar que és erroni, que ell no ha escrit mai això però que mai cap home ha estimat."

Abans del 1600 (primer període) escriu les obres que es denominen les "obres alegres". Entre elles podem trobar El Mercader de Venècia (1596), Molt de soroll per no res (1599), etc. A l'última esmentada hi podem trobar un tracte insensible referit a la dona.

A partir del 1600 (segon període) Shakespeare publica les seves primeres tragèdies i les "comedies fosques". Els temes com la ambició i  els dilemes morals són tractats en aquest període. En canvi els aspectes tràgics els porta a un terreny més realista o als temes personals i psicològics d'ell mateix. Això fa que els lectors s'hi puguin sentir més identificats. Aquestes característiques es reflecteixen a les obres següents:

• Hamlet (la seva obra més universal): s'hi veu reflectit el dilema moral d'actuar entre la venjança i el perdó.
• Macbeth: la temptació del poder. 

Dues tragèdies, molt diferents entre sí, marquen el final del primer període i el començament del segon. Per un costat tenim a la famosa obra de Romeo i Julieta (1595) on posa en escena el tràgic destí de dos amants que no poden estar junts per culpa de l'enemistat de les seves famílies. Per altra banda trobem Juli Cèsar (1599) que és una tragèdia sobre la rivalitat política.

Romeo i Julieta (1884) de Frank Dicksee

Obra de Juli Cèsar

A partir del 1608, quan redacta les seves últimes obres, es familiaritza amb la tragicomèdia, sovint amb un final feliç com passa a la obra de  La Tempesta , que s'estrena al 1611 i posa fi a la carrera del gran dramaturg.

                                  Representació del teatre GAM de La Tempesta

Per finalitzar, en total Shakespeare va escriure 37 obres i 154 sonets. Aquestes obres no les va passar a l'impremta i segons Thomas De Quincey diu que per el dramaturg la representació teatral és la verdadera publicitat, no escriure-ho sobre paper.

Morí al seu poble natal, Stratford on Avon al 23 d'abril del 1616. Cal destacar que al mateix any i al mateix dia va morir Miguel de Cervantes, un altre dels grans genis de la literatura universal. Simplement una curiositat que aquests dos gran artistes moríssin al mateix any.

Giovanni Boccaccio

Va néixer a Certaldo, a prop de Florència, a l'any 1313. Va ser criat a Florència però més tard va anar a Nàpols a estudiar Dret canònic. A ell això no li interessava, per això es va passar l'estança de Nàpols llegint i estudiant.

Al formar part de la cort del rei Robert l de Nàpols, va fer que tingués accés a la Biblioteca reial i portés una vida molt luxosa. Allà es va enamorar d'una dona que mai en va rebelar la seva identitat tot i que a les seves obres la podem reconèixer amb el nom de Fiammetta. Ell presenta aquest amor com un amor desfortunat i capriciós.

Al 1362 va tenir una crisi espiritual que definitivament el va portar a dur una vida de penediment i cap a l'estudi. Tot i que va arribar a dictar a Florència unes conferèndies sobre Dante, cada vegada se'l va veure més apartat dels càrrecs d'influència. 

Va morir a Florència al 1375 a l'edat de 62 anys.

La seva obra més important és el Decameró compost entre el 1348 i 1353. El llibre està compost per la narració de 100 contes, formada per 10 jornades. 

El llibre narra com un grup de 10 joves, 7 noies i 3 nois, es refugien en un turó odurant la pesta de Florència del 1348. Per entretenir-se s'expliquen 100 contes en total, de caràcter humorístic i eròtic durant 10 dies. 

Giovanni Boccaccio

Les 7 noies i els 3 nois del Decameró

Francesco Petrarca

És considerat el primer i un dels més importants de la poesía lírica moderna i el fundador de l'humanisme. El seu perfeccionisme del sonet va influir enormement en poetes posteriors a ell però sobretot ajudar a formar l'italià natiu com a llengua literària.

Va néixer a Arenzzo al 1304 i va morir a Arquà al 1374. La seva família i ell, quan tenia 8 anys, van anar a viure a Avinyó (França).

Si parlem de Petrarca, cal recalcar la importància de Laura, la seva estimada. Un divendres Sant del 1327 la va veure per primer cop. Laura va ser la seva font d'inspiració per els seus poemes i la tenia fortament idealitzada. Tot i la seva gran creença religiosa i cristiana, Petrarca va ser un gran defensor de la humanitat i això es pot veure plasmat als seus poemes, ja que tot i la seva forta unió amb la religió, els seus poemes van dirigits a una persona humana (Laura) i no a Déu. 

A part de dedicar-se al servei de la esglèsia i de la família Visconti, també va vaitjar molt per Itàlia, Alemanya, França i els Països Baixos. El 1330, a Florència va coincidir amb Boccaccio (més tard parlaré d'ell) i els dos es van unir per fer un estudi sobre la cultura clàssica i van rebutjar fortament l'escolástica medieval. 

La seva obra més famosa és una col·lecció de poemes en italià titulada Rime in vita e morta di Madonna Laura tot i que més tard va ser ampliada i se la coneix com el Cançoner. És una col·lecció de sonets i odes i casi tots ells estan inspirats amb el seu amor no correspost cap a Laura.

Petrarca i la seva estimada Laura

Literatura italiana del Trecento

El Trecento el situem al llarg del segle XlV. És un període de canvis en la societat, on es passa d'una societat feudal per una societat més urbana, en l'art i en la cultura.

El llatí era la llengua per exel·lència a Itàlia ja que, l'itlaià patia una gran dispersió dialectal. Per aquest motiu, Dante Aligheri, és un gran autor en la literatura italiana, ja que va reivindicar l'ús de l'italià en la literatura italiana. 

Petrarca i Giovanni Bocaccio també van ser dos autors molt importants.

Els tres grans autors de la literatura italiana. A la dreta hi trobem Petrarca, al centre Boccaccio i a l'esquerra Dante

Dante Aligheri

Neix a Florència el 14 de maig de 1265. La seva família formava part de la petita noblesa. La seva mare va morir quan ell era molt petit i el seu pare quan ell va complir els 18 anys. Però el fet més important de la seva juventut, que ell mateix plasma en algunes de les seves obres, és conèixer a la seva estimada Beatriz Portinari, l'any 1274. Beatriz va ser una important protagonista de la Divina comèdia, la obra més important d'aquest autor.

Dante es va implicar fortament en la política del moment, ja que les diferents ciutats italianes estaven dividides en dos ideals polítics: els güelfs i els gibel·lins. 

Pel que fa a la seva obra, la més important és la Divina comedia. És una obra poètica i de caràcter èpic dividida en tres parts: l'Infern, el Purgatori i el Paradís. Totes elles es divideixen en 33 cants.

Dante era una persona molt espiritual, i el que el va motivar per fer aquesta obra va ser la mort de la seva estimada Beatriz, que el va fer centrar-se unicament en una vida espiritual. 

Pel que fa al títol d'aquesta obra, els contemporànis la van conèixer unicament com a Comèdia. Sembla irònic ja que ni l'argument ni el gènere literari de l'obra coincideixen com el que actualment entenem com a comèdia. Per a Dante, comèdia era el que comença malament i acaba bé. El viatje de Dante de l'Infern al Paradís és el pas del pecat a la bondat i a la inocència que tenia la humanitat abans de conèixer el pecat.

Dante s'inspira al món i als autors clàssics (ex:Virgili) i també en les Sagrades escriptures. 

L'obra comença quan l'autor es troba perdut a la selva (el pecat). Virgili és qui el guia i durant el viatge de l'Infern va descobrint pecats de tot tipus de personatges. Després del viatge a l'Infern arriba al Purgatori. Allà coneix a personatges que tenen durs càstigs per els seus pecats però que com a mínim tenen l'esperança de que algun dia entraran al Paradís. Una vegada Dante es purificat al Purgatori, arriba al Paradís, juntament amb Virgili. Aquí Dante es despedeix de Virgili i a partir d'aquest moment és Beatriz qui l'acompanya. Al Paradís, l'autor coneix diferents graus de perfecció i felicitat fins que arriba a la salvació de Déu. 

Obra de William Blake on s'hi representa la visió que Dante té de l'infern a l'obra de la Divina comèdia

En aquest vídeo s'explica els 9 cercles de l'Infern segons Dante

Comparació de la pel·lícula i el llibre de Tristany i Isolda

Un cop llegeixes el llibre i mires la pel·lícula te n'adones de moltes de les diferències que hi ha entre un i l'altre.

Jo us n'explicaré unes quantes ja que n'hi han moltíssimes. 

Per començar al llibre la mare de Tristany mor quan ell neix i en canvi a la pel·lícula la mare mor bastant més tard.

Al llibre Tristany és el nebot del rei Marc. Tristany, molt jove, va a Cornualla a buscar-lo. En canvi, a la pel·lícula, el rei Marc adopta a Tristany perquè el nen s'ha quedat orfe, però no són família. 

Al llibre veiem que Tristany i Morholt lluiten un contra un. En canvi a la pel·lícula lluiten tots els homes del rei Marc, principalment Tristany, contra Morholt i tots els seus homes on Morholt mor, igual que al llibre.

Al llibre Tristany i Isolda s'enamoren mitjançant el filtre que veuen quan Tristany porta a Isolda al castell perquè es casi amb el rei Marc. En canvi, a la pel·lícula, s'enamoren llliurament i sense cap tipus de beguda.

Quan Tristany va a parar en mans d'Isolda la Blonda, ell no li diu el seu nom real per por a que li fagin mal ja que ell va ser el que va matar a Morholt però a la pel·lícula sí que rebela la seva verdadera identitat. 

A la pel·lícula Morholt no és l'oncle d'Isolda la Blonda, és el seu futur espòs, tot i que el maten abans de que es casin, cosa que alegra a Isolda. En canvi, al llibre, Morholt és l'oncle d'Isolda i ella pateix molt quan aquest mor.

A la pel·lícula, quan el rei Marc descobreix l'adulteri dels dos amants no els intenta castigar cremant-los a la foguera. En canvi, al llibre, intenta cremar-los, però no ho aconsegueix.

A la pel·lícula no surt el personatge de Husdent, quan al llibre és un personatge molt important. És el gos de Tristany, i li regala a Isolda quan ell marxa perquè noti més a prop la seva presència.

Al llibre Tristany i Isolda tenen una senyal per trobar-se al gran pi. És tirar talls de suro al riu que passa pel mig del castell de Tintagel, quan Tristany veu un tall de suro sap que Isolda l'està esperant. En canvi, a la pel·lícula, no s'esmenta res d'aixó i es troben quan un li diu a l'altre de trobar-se o algun cop Tristany, disimuladament, deixa alguna nota que diu de quedar a la mà d'Isolda.

A la pel·lícula, el rei Marc demana consell a Tristany perquè sospita que la seva esposa li és infidel amb un altre home i en canvi al llibre no li demana consell, simplement quan al principi se n'adona dels rumors que corren i els seus homes li diuen que sospiten que Tristany i Isolda manetenen una relació adúltera, ell perdona a Tristany ja que no se'ls creu.

Una de les grans diferències entre el llibre i la pel·lícula és que al llibre surt el personatge d'Isolda de les Blanques Mans, Kaherdí, el capítol de les veles blanques i les veles negres, i a la pel·lícula cap d'aquests dos personatges, entre d'altres, ni aquesta escena de les veles surten.

Hi han moltíssimes més diferències però jo crec que aquestes que he posat en són algunes de les principals i les que més em van sobtar.

Escena de la pel·lícula on els dos enamorats s'han de separar ja que el pare d'Isolda troba una barca enemiga i registra tota la costa. Isolda tem que el seu pare trobi al seu estimat i el mati i per això li demana que marxi. Tristany intenta que Isolda marxi amb ell però ella sap que no pot fer-ho,

A l'esquerra de la imatge hi trobem Tristany, a la dreta el pare d'Isolda, rei d'Irlanda i al centre, el nebot del rei Marc.

La llegenda de Tristany i Isolda

És una de les històries més conegudes de la literatura universal que va triomfar a l'Edat Mitjana. No se sap quin en va ser el seu primer autor i ens n'han arribat diferents versions d'aquella època com la de Béroul, la de Thomas o la d'Eilhart von Oberg. 

El mite de Tristany i Isolda gira al voltant d'un amor cortès, ja que l'amant es converteix en el vassall de la seva amada. 

Aquest mite no només captiva al poble sinó que també es converteix en moltes ocasions en tema principal per obres d'art, composicions d'òpera i fins i tot en obres de teatre i al cinema, més tard. 

Tristany i Isolda representats per Herbert Draper (1863-1920)

El romanç de Tristany i Isolda, Joseph Bédier

Aquest romanç tracta sobre l'amor impossible entre Tristany i Isolda.

Tristany és un noble cavaller, fill de Rivalèn i Blancaflor. A Rivalèn el va matar el duc Morgan i Blancaflor va morir de pena després de donar a llum a Tristany. El mariscal Rohalt se'n fa càrrec fins que Tristany decideix anar a Cornualla on coneixerà el seu oncle, el rei Marc, rei de Cornualla.

A causa d'uns tributs que el rei Marc havia de pagar a Irlanda, Tristany s'enfrenta a Morholt, el cavaller invencible d'Irlanda. Tristany el mata però en queda malferit, a causa de l'espasa enverinada que Morholt va utilitzar per lluitar contra Tristany. Per aquest motiu Tristany, al veure que s'estava morint, va demanar als seus que el poséssin a una barca i el deixéssin a la deriva, per veure a on arribava. Arriba en mans d'Isolda la Blonda i ella al no saber qui és, l'acull 40 dies i el cuida però quan Tristany se n'adona d'on és marxa perquè sap que allà hi córre perill.

Tristany, per defensar l'apreci que sent per Marc, va a buscar a Isolda perquè es casi amb el seu rei, ja que a la cort hi va entrar un cabell ros i Marc va dir que es casaria amb la dona d'aquell cabell. Mentre Tristany va de camí en busca d'Isolda la Blonda a Irlanda, descobreix que qui mati el drac que tantes molèsties causa rep a Isolda com a recompensa. Tristany mata el drac però queda malferit. Un senescal del rei d'Irlanda aprofita l'ocasií i talla el cap al drac mort i el porta davant del rei. El rei no creu que aquest home hagi sigut capaç de matar-lo ja que és un home dèbil i covard. Així que Isolda, Perinís i Brangiana van al lloc on està el drac mort i hi troben a Tristany ferit. Decideixen endur-se'l i curar-lo i mentre ho fan, Isolda se n'adona de que la part que falta a l'espasa de Tristany és la part que Morholt tenia endinsada a la pell. Isolda agafa odi a Tristany, però finalment entén que Tristany només intentava defensar la seva vida i per aquest motiu ella li diu al seu pare que és amb Tristany amb qui es vol casar. Més tard s'assebenta de que amb qui realment es casarà serà amb el rei Marc de Cornualla.

Abans que Isolda marxi, la seva mare li dona a Brangiana un vi que fa l'amor etern i li diu que aquest vi és per a Isolda i Marc. Però per equivocació, tant Tristany com Isolda veuen el vi. Quan Brangiana ho descobreix, sap que el seu amor serà etern.

A partir d'aquest moment Tristany i Isolda estàn completament enamorats l'un de l'altre i no hi ha res que pugui canviar això. Els 14 capítols que continuen en el llibre parlen la seva manera de trobar-se clandestinament i d'estar junts.

El problema està quan Marc descobreix aquest amor adúlter (cap.7). El rei Marc vol que morin cremats a la foguera, però no ho aconsegueix ja que Tristany s'escapa i més tard va a salvar a Isolda. Durant 3 capítols, els dos amants viuen amagats al bosc fins que es troben a un ermità que els hi diu que acceptin l'error que han comès i que retorni a Isolda al seu marit ja que ell si que li dona una bona vida. Al principi Tristany no vol tot i que finalment ho accepta i envia una petició al rei Marc que ell accepta. Tot i això, Marc es veu obligat, per culpa dels 3 deslleials de la cort, a fer fer una prova a Isolda per demostrar la seva inocència, la qual en surt guanyant (El jurament del ferro vermell) gràcies a la seva astúcia.

Uns capítols més tard, després de que Tristany estigués dos anys viatjant per terres desconegudes arriba a Bretanya on ofereix els seus serveis al rei i més tard coneix a Isolda de les Blanques Mans, amb qui es casa tot i no estimar. Kaherdí, germà d'Isolda de les Blanques Mans, i Tristany formen una forta amistat i per això, quan Isolda li explica al seu germà que Tristany està distant amb ella, ell li pregunta al marit de la seva germana què és el que passa. Tristany li explica tot el que sent per Isolda la Blonda i Kaherdí li proposa d'anar a buscar-la i que si quan la veu, sent el mateix que sentia per ella i veu que ella sent el mateix per ell que es quedi amb ella. Tot el pla que tenien previst varia una mica ja que, Tristany arriba a Lidan i allà ha de demanar ajuda per enviar una carta a Isolda la Blonda, s'ha d'amagar al bosc on hi ha un malantès ja que, Gorvenal (mentor de Tristany) es fa passar per Tristany i un cavaller l'intenta atacar i ell fuig i per això aquest cavaller comunica a Isolda que Tristany ha marxat i ella ja no vol saber res més d'ell. Per això quan Tristany se n'entera de tot el que ha passat es difressa i va a parlar amb Isolda. Ella no se'l creu i per això ell marxa.
El llibre acaba amb la lluita de Tristany contre uns homes. Aquests aconsegueixen ferir a Tristany i ell diu que abans de morir vol veure per últim cop a Isolda la Blonda i per això envia a Kaherdí a buscarla i li diu que si arriba al castell amb ella que porti unes veles blanques i que pel contràri que porti les negres. 
Isolda de les Blanques Mans, per venjar-se del mal que li ha fet Tristany, li diu que el seu germà porta les veles negres, i Tristany mor de pena. Quan Isolda la Blonda arriba on es troba Tristany el veu mort i ella també mor de pena.

Portada del llibre del romanç de Tristany i Isolda escrit per Joseph Bédier