Literatura italiana del Trecento

El Trecento el situem al llarg del segle XlV. És un període de canvis en la societat, on es passa d'una societat feudal per una societat més urbana, en l'art i en la cultura.

El llatí era la llengua per exel·lència a Itàlia ja que, l'itlaià patia una gran dispersió dialectal. Per aquest motiu, Dante Aligheri, és un gran autor en la literatura italiana, ja que va reivindicar l'ús de l'italià en la literatura italiana. 

Petrarca i Giovanni Bocaccio també van ser dos autors molt importants.

Els tres grans autors de la literatura italiana. A la dreta hi trobem Petrarca, al centre Boccaccio i a l'esquerra Dante

Dante Aligheri

Neix a Florència el 14 de maig de 1265. La seva família formava part de la petita noblesa. La seva mare va morir quan ell era molt petit i el seu pare quan ell va complir els 18 anys. Però el fet més important de la seva juventut, que ell mateix plasma en algunes de les seves obres, és conèixer a la seva estimada Beatriz Portinari, l'any 1274. Beatriz va ser una important protagonista de la Divina comèdia, la obra més important d'aquest autor.

Dante es va implicar fortament en la política del moment, ja que les diferents ciutats italianes estaven dividides en dos ideals polítics: els güelfs i els gibel·lins. 

Pel que fa a la seva obra, la més important és la Divina comedia. És una obra poètica i de caràcter èpic dividida en tres parts: l'Infern, el Purgatori i el Paradís. Totes elles es divideixen en 33 cants.

Dante era una persona molt espiritual, i el que el va motivar per fer aquesta obra va ser la mort de la seva estimada Beatriz, que el va fer centrar-se unicament en una vida espiritual. 

Pel que fa al títol d'aquesta obra, els contemporànis la van conèixer unicament com a Comèdia. Sembla irònic ja que ni l'argument ni el gènere literari de l'obra coincideixen com el que actualment entenem com a comèdia. Per a Dante, comèdia era el que comença malament i acaba bé. El viatje de Dante de l'Infern al Paradís és el pas del pecat a la bondat i a la inocència que tenia la humanitat abans de conèixer el pecat.

Dante s'inspira al món i als autors clàssics (ex:Virgili) i també en les Sagrades escriptures. 

L'obra comença quan l'autor es troba perdut a la selva (el pecat). Virgili és qui el guia i durant el viatge de l'Infern va descobrint pecats de tot tipus de personatges. Després del viatge a l'Infern arriba al Purgatori. Allà coneix a personatges que tenen durs càstigs per els seus pecats però que com a mínim tenen l'esperança de que algun dia entraran al Paradís. Una vegada Dante es purificat al Purgatori, arriba al Paradís, juntament amb Virgili. Aquí Dante es despedeix de Virgili i a partir d'aquest moment és Beatriz qui l'acompanya. Al Paradís, l'autor coneix diferents graus de perfecció i felicitat fins que arriba a la salvació de Déu. 

Obra de William Blake on s'hi representa la visió que Dante té de l'infern a l'obra de la Divina comèdia

En aquest vídeo s'explica els 9 cercles de l'Infern segons Dante