Giovanni Boccaccio

Va néixer a Certaldo, a prop de Florència, a l'any 1313. Va ser criat a Florència però més tard va anar a Nàpols a estudiar Dret canònic. A ell això no li interessava, per això es va passar l'estança de Nàpols llegint i estudiant.

Al formar part de la cort del rei Robert l de Nàpols, va fer que tingués accés a la Biblioteca reial i portés una vida molt luxosa. Allà es va enamorar d'una dona que mai en va rebelar la seva identitat tot i que a les seves obres la podem reconèixer amb el nom de Fiammetta. Ell presenta aquest amor com un amor desfortunat i capriciós.

Al 1362 va tenir una crisi espiritual que definitivament el va portar a dur una vida de penediment i cap a l'estudi. Tot i que va arribar a dictar a Florència unes conferèndies sobre Dante, cada vegada se'l va veure més apartat dels càrrecs d'influència. 

Va morir a Florència al 1375 a l'edat de 62 anys.

La seva obra més important és el Decameró compost entre el 1348 i 1353. El llibre està compost per la narració de 100 contes, formada per 10 jornades. 

El llibre narra com un grup de 10 joves, 7 noies i 3 nois, es refugien en un turó odurant la pesta de Florència del 1348. Per entretenir-se s'expliquen 100 contes en total, de caràcter humorístic i eròtic durant 10 dies. 

Giovanni Boccaccio

Les 7 noies i els 3 nois del Decameró