Comparació de la pel·lícula i el llibre de Tristany i Isolda

Un cop llegeixes el llibre i mires la pel·lícula te n'adones de moltes de les diferències que hi ha entre un i l'altre.

Jo us n'explicaré unes quantes ja que n'hi han moltíssimes. 

Per començar al llibre la mare de Tristany mor quan ell neix i en canvi a la pel·lícula la mare mor bastant més tard.

Al llibre Tristany és el nebot del rei Marc. Tristany, molt jove, va a Cornualla a buscar-lo. En canvi, a la pel·lícula, el rei Marc adopta a Tristany perquè el nen s'ha quedat orfe, però no són família. 

Al llibre veiem que Tristany i Morholt lluiten un contra un. En canvi a la pel·lícula lluiten tots els homes del rei Marc, principalment Tristany, contra Morholt i tots els seus homes on Morholt mor, igual que al llibre.

Al llibre Tristany i Isolda s'enamoren mitjançant el filtre que veuen quan Tristany porta a Isolda al castell perquè es casi amb el rei Marc. En canvi, a la pel·lícula, s'enamoren llliurament i sense cap tipus de beguda.

Quan Tristany va a parar en mans d'Isolda la Blonda, ell no li diu el seu nom real per por a que li fagin mal ja que ell va ser el que va matar a Morholt però a la pel·lícula sí que rebela la seva verdadera identitat. 

A la pel·lícula Morholt no és l'oncle d'Isolda la Blonda, és el seu futur espòs, tot i que el maten abans de que es casin, cosa que alegra a Isolda. En canvi, al llibre, Morholt és l'oncle d'Isolda i ella pateix molt quan aquest mor.

A la pel·lícula, quan el rei Marc descobreix l'adulteri dels dos amants no els intenta castigar cremant-los a la foguera. En canvi, al llibre, intenta cremar-los, però no ho aconsegueix.

A la pel·lícula no surt el personatge de Husdent, quan al llibre és un personatge molt important. És el gos de Tristany, i li regala a Isolda quan ell marxa perquè noti més a prop la seva presència.

Al llibre Tristany i Isolda tenen una senyal per trobar-se al gran pi. És tirar talls de suro al riu que passa pel mig del castell de Tintagel, quan Tristany veu un tall de suro sap que Isolda l'està esperant. En canvi, a la pel·lícula, no s'esmenta res d'aixó i es troben quan un li diu a l'altre de trobar-se o algun cop Tristany, disimuladament, deixa alguna nota que diu de quedar a la mà d'Isolda.

A la pel·lícula, el rei Marc demana consell a Tristany perquè sospita que la seva esposa li és infidel amb un altre home i en canvi al llibre no li demana consell, simplement quan al principi se n'adona dels rumors que corren i els seus homes li diuen que sospiten que Tristany i Isolda manetenen una relació adúltera, ell perdona a Tristany ja que no se'ls creu.

Una de les grans diferències entre el llibre i la pel·lícula és que al llibre surt el personatge d'Isolda de les Blanques Mans, Kaherdí, el capítol de les veles blanques i les veles negres, i a la pel·lícula cap d'aquests dos personatges, entre d'altres, ni aquesta escena de les veles surten.

Hi han moltíssimes més diferències però jo crec que aquestes que he posat en són algunes de les principals i les que més em van sobtar.

Escena de la pel·lícula on els dos enamorats s'han de separar ja que el pare d'Isolda troba una barca enemiga i registra tota la costa. Isolda tem que el seu pare trobi al seu estimat i el mati i per això li demana que marxi. Tristany intenta que Isolda marxi amb ell però ella sap que no pot fer-ho,

A l'esquerra de la imatge hi trobem Tristany, a la dreta el pare d'Isolda, rei d'Irlanda i al centre, el nebot del rei Marc.

La llegenda de Tristany i Isolda

És una de les històries més conegudes de la literatura universal que va triomfar a l'Edat Mitjana. No se sap quin en va ser el seu primer autor i ens n'han arribat diferents versions d'aquella època com la de Béroul, la de Thomas o la d'Eilhart von Oberg. 

El mite de Tristany i Isolda gira al voltant d'un amor cortès, ja que l'amant es converteix en el vassall de la seva amada. 

Aquest mite no només captiva al poble sinó que també es converteix en moltes ocasions en tema principal per obres d'art, composicions d'òpera i fins i tot en obres de teatre i al cinema, més tard. 

Tristany i Isolda representats per Herbert Draper (1863-1920)

El romanç de Tristany i Isolda, Joseph Bédier

Aquest romanç tracta sobre l'amor impossible entre Tristany i Isolda.

Tristany és un noble cavaller, fill de Rivalèn i Blancaflor. A Rivalèn el va matar el duc Morgan i Blancaflor va morir de pena després de donar a llum a Tristany. El mariscal Rohalt se'n fa càrrec fins que Tristany decideix anar a Cornualla on coneixerà el seu oncle, el rei Marc, rei de Cornualla.

A causa d'uns tributs que el rei Marc havia de pagar a Irlanda, Tristany s'enfrenta a Morholt, el cavaller invencible d'Irlanda. Tristany el mata però en queda malferit, a causa de l'espasa enverinada que Morholt va utilitzar per lluitar contra Tristany. Per aquest motiu Tristany, al veure que s'estava morint, va demanar als seus que el poséssin a una barca i el deixéssin a la deriva, per veure a on arribava. Arriba en mans d'Isolda la Blonda i ella al no saber qui és, l'acull 40 dies i el cuida però quan Tristany se n'adona d'on és marxa perquè sap que allà hi córre perill.

Tristany, per defensar l'apreci que sent per Marc, va a buscar a Isolda perquè es casi amb el seu rei, ja que a la cort hi va entrar un cabell ros i Marc va dir que es casaria amb la dona d'aquell cabell. Mentre Tristany va de camí en busca d'Isolda la Blonda a Irlanda, descobreix que qui mati el drac que tantes molèsties causa rep a Isolda com a recompensa. Tristany mata el drac però queda malferit. Un senescal del rei d'Irlanda aprofita l'ocasií i talla el cap al drac mort i el porta davant del rei. El rei no creu que aquest home hagi sigut capaç de matar-lo ja que és un home dèbil i covard. Així que Isolda, Perinís i Brangiana van al lloc on està el drac mort i hi troben a Tristany ferit. Decideixen endur-se'l i curar-lo i mentre ho fan, Isolda se n'adona de que la part que falta a l'espasa de Tristany és la part que Morholt tenia endinsada a la pell. Isolda agafa odi a Tristany, però finalment entén que Tristany només intentava defensar la seva vida i per aquest motiu ella li diu al seu pare que és amb Tristany amb qui es vol casar. Més tard s'assebenta de que amb qui realment es casarà serà amb el rei Marc de Cornualla.

Abans que Isolda marxi, la seva mare li dona a Brangiana un vi que fa l'amor etern i li diu que aquest vi és per a Isolda i Marc. Però per equivocació, tant Tristany com Isolda veuen el vi. Quan Brangiana ho descobreix, sap que el seu amor serà etern.

A partir d'aquest moment Tristany i Isolda estàn completament enamorats l'un de l'altre i no hi ha res que pugui canviar això. Els 14 capítols que continuen en el llibre parlen la seva manera de trobar-se clandestinament i d'estar junts.

El problema està quan Marc descobreix aquest amor adúlter (cap.7). El rei Marc vol que morin cremats a la foguera, però no ho aconsegueix ja que Tristany s'escapa i més tard va a salvar a Isolda. Durant 3 capítols, els dos amants viuen amagats al bosc fins que es troben a un ermità que els hi diu que acceptin l'error que han comès i que retorni a Isolda al seu marit ja que ell si que li dona una bona vida. Al principi Tristany no vol tot i que finalment ho accepta i envia una petició al rei Marc que ell accepta. Tot i això, Marc es veu obligat, per culpa dels 3 deslleials de la cort, a fer fer una prova a Isolda per demostrar la seva inocència, la qual en surt guanyant (El jurament del ferro vermell) gràcies a la seva astúcia.

Uns capítols més tard, després de que Tristany estigués dos anys viatjant per terres desconegudes arriba a Bretanya on ofereix els seus serveis al rei i més tard coneix a Isolda de les Blanques Mans, amb qui es casa tot i no estimar. Kaherdí, germà d'Isolda de les Blanques Mans, i Tristany formen una forta amistat i per això, quan Isolda li explica al seu germà que Tristany està distant amb ella, ell li pregunta al marit de la seva germana què és el que passa. Tristany li explica tot el que sent per Isolda la Blonda i Kaherdí li proposa d'anar a buscar-la i que si quan la veu, sent el mateix que sentia per ella i veu que ella sent el mateix per ell que es quedi amb ella. Tot el pla que tenien previst varia una mica ja que, Tristany arriba a Lidan i allà ha de demanar ajuda per enviar una carta a Isolda la Blonda, s'ha d'amagar al bosc on hi ha un malantès ja que, Gorvenal (mentor de Tristany) es fa passar per Tristany i un cavaller l'intenta atacar i ell fuig i per això aquest cavaller comunica a Isolda que Tristany ha marxat i ella ja no vol saber res més d'ell. Per això quan Tristany se n'entera de tot el que ha passat es difressa i va a parlar amb Isolda. Ella no se'l creu i per això ell marxa.
El llibre acaba amb la lluita de Tristany contre uns homes. Aquests aconsegueixen ferir a Tristany i ell diu que abans de morir vol veure per últim cop a Isolda la Blonda i per això envia a Kaherdí a buscarla i li diu que si arriba al castell amb ella que porti unes veles blanques i que pel contràri que porti les negres. 
Isolda de les Blanques Mans, per venjar-se del mal que li ha fet Tristany, li diu que el seu germà porta les veles negres, i Tristany mor de pena. Quan Isolda la Blonda arriba on es troba Tristany el veu mort i ella també mor de pena.

Portada del llibre del romanç de Tristany i Isolda escrit per Joseph Bédier

Comparació de les pel·lícules "Excalibur" i la del "Rei Artús"

A la pel·lícula d'Excalibur trobem que hi apareixen molt elements fantàstics com per exemple la fada del llac, que ajuda a Lancelot a guanyar algunes batalles. També hi trobem màgia quan Merli ajuda a Uther, al principi de la pel·lícula, a entrar al Regne per intimar amb Igrayn. Merlí és un mag que veu el futur, com per exemple quan avisa a Artús que Ginebra i una persona de molta confiança (Lancelot) el trairan junts. A aquesta pel·lícula es veu clarament l'infidelitat i traició a diferència de la pel·lícula del Rei Artús, que no es mostra en cap moment. També surt que Lancelot té una ferida que en alguna ocasió sangra, simbolitza la traició que li està fent al rei Artús. També hi apareix la figura del Graal, que és el calze de l'últim sopar de Jesucrit i que simbolitza la perfecció espiritual. L'època històrica de la pel·lícula és a l'Edat Mitjana.

En canvi la pel·lícula del Rei Artús és molt realista. Durant tota la pel·lícula es mostra un valor, que actualment també defensem, i és la llibertat dels homes. Es veuen molt més els enfrontaments entre romans, pictes i saxons. L'època històrica de la pel·lícula és al final de l'Imperi romà.

Lancelot i Ginebra a la pel·lícula d'Excalibur

Lancelot i Ginebra a la pel·lícula del Rei Artús

Altres personatges importants

Ginebra

Ginebra és l'esposa del rei Artús. 

La reina manté una relació infidel amb el millor cavaller del seu marit: Lancelot. 

Ja des de el primer moment que Lancelot i Ginebra es veuen per primer cop s'enamoren perdudament l'un de l'altre. Al principi cap dels dos vol trair al rei però no poden evitar així que es van trobant d'amagat. Després de tota una història (que varia segons la narració) Ginebra entra en un convent.

Comiat entre Lancelot i Ginebra. Quadre de Júlia Margaret Cameron, 1874

Lancelot

És un dels cavallers del rei Artús i és considerat per ell el cavaller més fidel i gran de la cort. S'enamora de la reina Ginebra i viurà un conflicte interior: l'amor per la reina Ginebra i seguir servint al seu rei. 

Última trobada de Lancelot i Ginebra davant de la tomba del rei Artús, segons Dante Gabriel Rossetti

Merlí

És el mag més poderós de la cort del rei Artús i es converteix amb el seu guia, ja que és molt savi. Es deia que havia estat engendrat pel dimoni.

Merlí, per tal de protegir a Anglaterra, encanta l'espasa Excalibur clavant-la a una pedra i només aquell que sigui el futur rei d'Anglaterra la desclavarà. Aquest és Artús.

Representació de Merlí i el rei Artús

Morgana

Morgana també és maga com Merlí. Uns creuen que són germans i altres que són germanastres ja que són de pares diferents, suposadement. També hi ha dubtes sobre el suposat fill, Mordered, que tenen el rei i Morgana. 

Morgana té una història que és tot un misteri, per aquest motiu us enllaço una web que explica tots els suposats rumors sobre qui era aquesta dona.

Morgana

Perceval

Quan tenia 15 anys va decidir que es volia fer cavaller, així que es va dirigir a Camelot. D'aquesta manera es va guanyar un importantíssim lloc a la Taula Rodona ja que si per algun motiu se'l coneix és per anar a buscar el Sant Graal.

Perceval amb el Sant Graal a les mans

Mordred

És suposadament el fill de Morgana i Artús tot i que com he dit abans, no està clar del tot. 

És el traïdor d'Artús ja que va lluitar contra ell a la Batalla de Camlann on els dos van morir.

Mordred i Artús a la Batalla de Camlann

Rei Artús

És fill d'Uther Pendragon i Lady Igraine. És educat per Sir Hèctor com a fill seu fins que el mag Merlí el recull per formar-lo com a rei. Extreu l'espasa Excalibur de la pedra, així que es guanya el respecte de tota la població. D'aquesta manera forma Camelot i es casa amb Ginebra.

Artús ha estat considerat el model ideal i perfecte de rei. 

Alguns estudiosos creuen que si que va poder existir un rei anomenat Artús, però que si hagués existit no hagués sigut un rei medieval sinó un cabdill britó que va dirigir la defensa de Gran Bretanya contra la invasió de les tribus saxones entre els segles V i Vl. Probablement el record d'aquest gran guerrer es va barrejar amb les llegendes cèltiques.

Al segle Xll Artús es converteix en l'element més important de les narracions de la matèria de Bretanya (com he dit abans). Tot i així també apareixen elements fonamentals relacionats amb Artús que cal esmentar: els dotze cavallers (d'entre ells el més important és Lancelot) que s'assenten amb ell a la Taula Rodona. La Taula Rodona era la taula de Camelot on Artús i els seus cavallers hi tractaven temes sobre el regne. Aquesta Taula forma la igualtat entre els cavallers i el regne.

Taula Rodona

Matèria de Bretanya

La matèria de Bretanya va ser l'origen de les narracions cavalleresques. Són narracions a partir del sXll que les dividim en narracions ambientades amb la Gran Bretanya i narracions escrites amb vers ambientades amb la Petita Bretanya (actualment la Bretanya francesa).

L'origen d'aquestes narracions la trobem a les llegendes cèltiques i bretones que es van transmetre de generació en generació i així amb el pas del temps van anar adoptant alguns canvis. 

Totes aquestes narracions tenen en comú que estan centrades amb el Rei Artús, la seva cort i la busca del Graal. Demostren la necessitat que tenien els nobles que vivien a la Gran o a la Petita Bretanya de crear un nou tipus de literatura que demostrés com era la vida cortesana i destaqués la figura del cavaller perfecte i ideal. 

La temàtica sempre respon a un mateix model: un cavaller que té totes les virtuts del cavaller ideal que surt a buscar aventures i a complir el seu objectiu.

Mapa de la Gran Bretanya antiga

Publi Ovidi Nasó

Neix a Sulmona (Itàlia central) en una família benestant. El seu pare volia que fos advocat però els versos li sortien per si sols. Va estudiar retòrica a Roma.

La seva obra és un reflex de la vida de l'alta societat romana, a la qual ell pertanyia. 

Va ser condemnat, per August, al VllldC a l'exili i a viure desterrat a Tomis. Es creu que el motiu és perquè va mantenir relacions sexuals amb la néta d'August, Júlia (carmen et error, un poema una equivocació). 

Va començar escrivint una tragèdia, Medea, que s'ha perdut; va seguir amb els Amores, que és el seu primer llibre acabat i va ser un model d'elegía eròtica. Amb Amores va aconseguir un gran públic, però per cultivar-lo va escriure Heroides, que són cartes d'enamorades mítiques als seus amants que en aquell moment no estan presents fisicament. També va escriure l'Art d'amar què és un manual de seducció i Remeis d'amor que descriu l'amor com la pitjor malaltia.

La seva obra més coneguda és la Metamorfosis, que és un recull de mites grecs i romans. Tots aquests mites comparteixen un tret comú i és que hi ha una transformació d'un ésser humà en un animal, planta, constel·lació, etc. És considerada una obra mestra de la poesía narrativa universal. 

També va començar a escriure Fastos, què era una mena de calendari de les festes romanes, però a mig compondre August el va enviar a l'exili.
Va morir al XVlldC.

El mite de Pigmalió 

Pigmalió va ser un antic rei de Xipre. També era un gran escultor amb una gran habilitat manual.

Durant molt de temps va buscar una dona que complís el concepte que ell tenia de la bellesa femenina.

Després de buscar a moltes dones, se'n va donar compte que cap complia els requisits que ell volia, així que va dedicar el seu temps en observar i entendre les estàtues més magnífiques. Així va arribar a crear Galatea, una estàtua de marfil que complia tot el que ell volia sobre la bellesa de la dona. La llegenda ens diu que aquesta estàtua era tant perfecte que Pigmalió se'n va enamorar. La besava, la bestia amb roba de tela...Hagués donat el que fos perquè Galatea cobrés vida.

Segons ens explica Ovidi, en una de les festes dedicada a Venus, Pigmalió li va explicar tot el que sentia per aquella bella estàtua que ell mateix havia creat.

Pigmalió en arribar a casa, es va apropar a Galatea i va notar que estava diferent. Li va fer un petó i l'estàtua va cobrar vida. Així Pigmalió i la seva amada Galatea van ser feliços.

Aquest seria un exemple de mite que representa aquesta idea que Ovidi vol transmetre al llibre de Metamorfosis, el pas de Galatea (escultura feta per Pigmalió) a una dona viva.

"Pigmalió i Galatea", per Jean Léon Gérôme.

Estàtua d'Ovidi realitzada per Ettore Ferrari.

Quint Horaci Flac

Nascut a Venúsia (sud d'Itàlia). Venia d'una família humil. El seu pare es deia Llibert i era un esclau alliberat. Tot i que no tenia grans recursos, va donar una bona educació al seu fill, primer estudiant a Roma i després a Atenes. Va treballar com a escriba. Ell i Virgili tenien molt bona relació. Gràcies a això, Virgili el va introduir al cercle de Mecenes, amb qui està enterrat. Amb Mecenes van tenir una gran amistat i aquest el va ajudar molt econòmicament perquè pogués viure de la poesía.
Mor al 8aC, poc després de la mort de Mecenes.

Va escriure les Èpodes, on es tracta l'amor, el desig per l'acabament de les guerres civils, el destí de Roma, els vicis de l'època, etc. També va escriure les Sàtires, que són textos que ens aboquen a les veritats del món, com els perills del sexe, la veritable llibertat o la bogeria dels filòsofs. I per últim les Odes que són un conjunt de quatre llibres. Hi podem trobar temes com la joventut, que trobem al primer llibre. La pausa per a la meditació (aurea mediocritas, que vol dir que lloa la vida moderada) que trobem al segon llibre; la lloança als petits plaers com el vi, etc. Els temes de les Odes eren provinents de la tradició hel·lenística.

A dia d'avui es mantenen els tòpics provinents d'Horàci. Alguns exemples són:

• Carpe diem. Aprofita el moment.
• Beatus ille. Feliç aquell...
• Aurea mediocritas. Lloar la vida moderada.

Odes i Èpodes d'Horaci en l'edició Bernat Metge

Publi Virgili Maró

Nascut prop de Màntua i fill d'una família de pagesos benestants, Virgili és un dels tres grans poetes llatins dels quals us parlaré. 

Virgili va completar els seus estudis a Roma. Allà va conèixer Mecenas i August. Amb tots dos va tenir amistat, ja que, gràcies a les Bucòliques o Èglogues, va aconseguir despertar interès i es va convertir en un personatge conegut. S'ha de dir que moltes idees que Virgili aplica a les Bucòliques són extretes de Teòcrit.

Virgili era una persona molt tímida que preferia una vida al camp, amb la tranquil·litat que hi comporta. D'aquí surt la seva següent obra, les Geòrgiques, on ens mostra la seva passió per la vida rural i la natura. 

Temps més tard va fer las seva obra més important, l'Eneida. Tot i que abans d'acabar l'obra Virgili va morir, tornant d'un viatge a Grècia, August va encarregar-se de publicar-la. 

El tema de l'Eneida ens narra les guerres i aventures a què Eneas va haver d'enfrontar-se a causa dels déus des de la seva fugida mentre Troia estava entre flames fins que va arribar al Laci (Itàlia). Allà va poder formar-hi la seva nova pàtria.

Iulus, el fill d'Eneas, va formar més tard Alba Longa, que va ser governada més de 400 anys per la dinastia dels reis albans descendents de Iulus fins al neixament de Ròmul i Rem, que fundaran Roma.

Escultura de Virgili. Es troba a Nàpols.

 

La mort d'Eneas.

Literatura Llatina

Conjunt d'obres escrites en llatí, que eren freqüents tant a l'Edat Mitjana com a l'època antiga.

S'escrivia sobre papir, que s'extreia de la planta anomenada papir i era originari d'Egipte. Per escriure utilitzaven la canya de jonc o la ploma metàl·lica.

Les taules encerades eres unes taules que es feien servir per escriure esborranys, comptes, etc. Eren escrits que no eren permanents. 

El còdex tenia una forma de quadern i era molt semblant als llibres actuals. 

Exemple de taula encerada.

Còdex Calixtinus. Primer escrit que explica el Camí de Santiago.

Després d'explicar com, sobre on, i quins tipus de materials i estris tenien els romans per escriure, aquí us enllaço una web que em sembla molt interessant per veure realment què era i segueix essent la literatura llatina. Està en castellà, però crec que l'havia de posar perquè és molt completa.

La Tragèdia

Els grecs van ser els creadors de la tragèdia. Al principi tenia molt sentit religiós però poc a poc aquest gènere dramàtic es va convertir en l'enfrontament del destí del protagonista de l'obra. 
Gran part de les tragèdies conservades tenen un argument mitològic. L'autor escrivia l'obra relacionant un mite ja conegut amb el seu punt de vista. Això provocava que el lector quan llegia l'obra ja coneixia el mite. Però lo més important era la interpretació, doncs el punt de vista sobre el mite era diferent segons l'autor i això una experiència nova pel lector.
En gran part dels casos el personatge de l'obra acaba mort, a no ser que sigui una tragèdia de sublimació, on el personatge es converteix en un heroi al enfrontar-se als obstacles i superar-los. 
Com molt bé deia Aristòtil, una tragèdia està formada de tres parts: 

Parts de la Tragèdia

La Ilíada i l'Odissea

Com ja sabem la Ilíada i l'Odissea són les dos obres més importants d'Homer escrites al s.VlllaC en grec. Però per profunditzar una mica faré un petit resum de cada obra. 

La Ilíada tracta sobre la guerra de Troia. El principal heroi és Aquil·les i Homer es centra molt amb l'ira d'aquest personatge. L'obra està dividida en 24 cants i és considerada, juntament amb l'Odissea, una de les obres més importants de l'Antiga Grècia. 

He trobat una pàgina on explica qüestions molt interessants sobre la Ilíada i Homer. Per exemple que és la qüestió homèrica, una breu explicació de la Ilíada, etc. PÀGINA WEB

Els troians portant el cos d'Hèctor, relleu romà del segle lldC

Finalment trobem l'Odissea. Aquesta obra tracta del retorn, després de la guerra de Troia, a la seva pàtria. Té una organització interna bastant més complicada que la Ilíada, ja que l'argument de la Ilíada és lineal i la de l'Odissea presenta la narració en diverses trames. Una de les característiques d'aquesta obra és que aprofita mites coneguts i els intercala a les aventures de l'heroi. Aixó provocaba que el lector, quan llegia les aventures de l'heroi, com que ja coneixia els mites però eren renovats, feia més important al protagonista.

He trobat una pàgina web on a part d'un resum de l'Odissea molt complet, hi han activitats i vocabulari per buscar, que farà que amplieu els coneixaments sobre aquesta gran obra. PÀGINA WEB

Finalment,Ulisses arriba a casa. Així és com el pintor surrealista (de Chirico) interpreta aquesta arribada.

 

 Aquest vídeo l'he posat perquè va relacionat amb la Odissea. L'anomenen el "Projecte Odissea". 

Literatura grega antiga

Podem dividir la literatura grega en obres escrites en vers i obres escrites en prosa.

VERS:

La poesía èpica: Les obres eren en vers ja que eres de transmissió oral, i el vers és més senzill de memoritzar. Homer (s.VlllaC) és un dels grans exemples de poesía èpica. Les seves dos grans obres són la Íliada i l'Odissea.

La poesia lírica: La poesía lírica ens explica el món interior de l'artista que l'escriu. És una poesia subjectiva, ja que no ens explica la realitat del món, simplement ens explica els sentiments de l'autor o la seva interpretació subjectiva del món. Hi trobem dos autors molt importants: Safo de Lesbos i Anacreont. 

De Safo de Lesbos (s.Vll-VlaC) se'n coneix molt poca cosa, i lo poc que en coneixem és gràcies a les obres que ens han arribat. Sabem que va viure gran part de la seva vida a la illa de Lesbos i va formar un grup de dones dedicades al culte d'Afrodita. Només se'n conserva una oda completa i alguns fragments d'altres obres. Té un estill senzill i clar, i descriu una passió amorosa i física cap a les dones del seu grup, per aquest motiu es creu que Safo era lesbiana. Una curiositat és que el terme lesbiana vé del seu cognom Lesbos.

D'Anacreont es conserven 170 fragments dels seus poemes. La seva obra detesta la guerra però adora l'amor. A la seva obra s'hi troba molta ironía i un fort herotisme.

Tragèdia i comèdia: Alguns exemples d'autors tràgics hi trobem a Èsquil, Sòfocles i Eurípides. Un dels autors més coneguts de la comèdia era Aristòfanes.

PROSA:

Hi han diferents temes:

Història: Heròdolt i Tucídides. 

Faules: Isop.  

Oratòria: Demòstenes. 

Filosofia: Sòcrates i Plató. 

Homer (1812), per Philippe-Laurent Roland, Museu del Louvre

 

La Bíblia (2.000aC-40)

La Bíblia (conjunt de llibres) és el llibre religiós del cristianisme i el judaisme. Va ser escrita en hebreu, grec i arameu (la llengua que parlava Jesús). La Bíblia consta de dues parts: l'Antic Testament i el Nou Testament.

Antic Testament significa "antic pacte".  És un conjunt de 46 llibres cristians on s'hi narren escrits d'abans de la vida de Jesús. L'Antic Testament el podem dividir en quatre llibres: el Pantateuc, Llibres històrics, Llibres poètics i sapiencials i els Profetes.

Nou Testament significa "nou pacte". És un conjunt de 27 llibres on hi podem trobar escrits que ens expliquen la vida de Jesús, fill de Déu. El Nou Testament el podem dividir en tres llibres: els Evangelis, Actes i epístoles i finalment l'Apocalipsi.
A la Bíblia hi podem trobar diferents tipus de gèneres literàris. Aquests són els següents:

• El mite: És un relat fantàstic sobre déus, herois, l'origen d'un poble, etc. Exemple: La creació del món.
• La llegenda: Narració, oral o escrita, on s'hi expliquen fets històrics amb alguns elements mitològics o imaginaris.
• Les lleis: Són lleis que fica Déu. Hi han les lleis rituals (sacrificis, ceremonies, etc) i les lleis de comportament (lleis que Déu posà a l'ésser humà per saber com aquest havia d'actuar davant seu). Exemple: Llei sobre els esclaus (2:21:1-2:21:11)
• Poesia: Manifestació de la bellesa o del sentiment estètic a través de la paraula.
• Oracle profètic: Predicció del futur.
• Proverbis: És una dita amb finalitat moral o d'ensenyament. Exemples de Proverbis
• Crònica històrica: S'hi narren fets histórics.
• Apocalíptica: Literatura on s'hi explica, per mitjà de símbols i metàfores, el patiment del poble jueu o els seguidors de Crist.
• Paràbola: relat basat en fets de la vida quotidiana que i·lustra una realitat de tipus teològic o moral. Exemple: La paràbola del bon samarità.

La Bíblia

Si vols saber-ne més:

Com buscar a la Bíblia?

Breu resum de la història del rei David