Publi Ovidi Nasó

Neix a Sulmona (Itàlia central) en una família benestant. El seu pare volia que fos advocat però els versos li sortien per si sols. Va estudiar retòrica a Roma.

La seva obra és un reflex de la vida de l'alta societat romana, a la qual ell pertanyia. 

Va ser condemnat, per August, al VllldC a l'exili i a viure desterrat a Tomis. Es creu que el motiu és perquè va mantenir relacions sexuals amb la néta d'August, Júlia (carmen et error, un poema una equivocació). 

Va començar escrivint una tragèdia, Medea, que s'ha perdut; va seguir amb els Amores, que és el seu primer llibre acabat i va ser un model d'elegía eròtica. Amb Amores va aconseguir un gran públic, però per cultivar-lo va escriure Heroides, que són cartes d'enamorades mítiques als seus amants que en aquell moment no estan presents fisicament. També va escriure l'Art d'amar què és un manual de seducció i Remeis d'amor que descriu l'amor com la pitjor malaltia.

La seva obra més coneguda és la Metamorfosis, que és un recull de mites grecs i romans. Tots aquests mites comparteixen un tret comú i és que hi ha una transformació d'un ésser humà en un animal, planta, constel·lació, etc. És considerada una obra mestra de la poesía narrativa universal. 

També va començar a escriure Fastos, què era una mena de calendari de les festes romanes, però a mig compondre August el va enviar a l'exili.
Va morir al XVlldC.

El mite de Pigmalió 

Pigmalió va ser un antic rei de Xipre. També era un gran escultor amb una gran habilitat manual.

Durant molt de temps va buscar una dona que complís el concepte que ell tenia de la bellesa femenina.

Després de buscar a moltes dones, se'n va donar compte que cap complia els requisits que ell volia, així que va dedicar el seu temps en observar i entendre les estàtues més magnífiques. Així va arribar a crear Galatea, una estàtua de marfil que complia tot el que ell volia sobre la bellesa de la dona. La llegenda ens diu que aquesta estàtua era tant perfecte que Pigmalió se'n va enamorar. La besava, la bestia amb roba de tela...Hagués donat el que fos perquè Galatea cobrés vida.

Segons ens explica Ovidi, en una de les festes dedicada a Venus, Pigmalió li va explicar tot el que sentia per aquella bella estàtua que ell mateix havia creat.

Pigmalió en arribar a casa, es va apropar a Galatea i va notar que estava diferent. Li va fer un petó i l'estàtua va cobrar vida. Així Pigmalió i la seva amada Galatea van ser feliços.

Aquest seria un exemple de mite que representa aquesta idea que Ovidi vol transmetre al llibre de Metamorfosis, el pas de Galatea (escultura feta per Pigmalió) a una dona viva.

"Pigmalió i Galatea", per Jean Léon Gérôme.

Estàtua d'Ovidi realitzada per Ettore Ferrari.