Quint Horaci Flac

Nascut a Venúsia (sud d'Itàlia). Venia d'una família humil. El seu pare es deia Llibert i era un esclau alliberat. Tot i que no tenia grans recursos, va donar una bona educació al seu fill, primer estudiant a Roma i després a Atenes. Va treballar com a escriba. Ell i Virgili tenien molt bona relació. Gràcies a això, Virgili el va introduir al cercle de Mecenes, amb qui està enterrat. Amb Mecenes van tenir una gran amistat i aquest el va ajudar molt econòmicament perquè pogués viure de la poesía.
Mor al 8aC, poc després de la mort de Mecenes.

Va escriure les Èpodes, on es tracta l'amor, el desig per l'acabament de les guerres civils, el destí de Roma, els vicis de l'època, etc. També va escriure les Sàtires, que són textos que ens aboquen a les veritats del món, com els perills del sexe, la veritable llibertat o la bogeria dels filòsofs. I per últim les Odes que són un conjunt de quatre llibres. Hi podem trobar temes com la joventut, que trobem al primer llibre. La pausa per a la meditació (aurea mediocritas, que vol dir que lloa la vida moderada) que trobem al segon llibre; la lloança als petits plaers com el vi, etc. Els temes de les Odes eren provinents de la tradició hel·lenística.

A dia d'avui es mantenen els tòpics provinents d'Horàci. Alguns exemples són:

• Carpe diem. Aprofita el moment.
• Beatus ille. Feliç aquell...
• Aurea mediocritas. Lloar la vida moderada.

Odes i Èpodes d'Horaci en l'edició Bernat Metge