Els dos "grans" de la literatura realista russa

Fiodor Dostoievski (1821-1881)

Dostoievski va ser una figura molt important de la literatura realista russa. Va viure una infància infeliç amb un pare molt autoritari i violent. En canvi, la seva mare era molt bona i carinyosa, però mor quan ell és molt petit. Això marca molt a la seva obra.

Les seves obres més importants són Crims i castigs (Novel·la), El jugador (Novel·la) i Els germans Karamazov (Novel·la).

Retrat de Fiodor Dostoievski

Liev Tolstoi (1828-1910)

És un personatge noble que analitza la societat aristocràtica. La seva peculiaritat és que tot i ser un personatge noble, considera que l'alta classe social és molt pitjor que la baixa. Viu dividit entre la ciutat (considerada com a luxe) i el camp (lloc on es reflecteix la virtud).

Les seves obres més importants són Guerra i pau, Anna Karénina i Sonata a Kreutzer.

Retrat de Liev Tolstoi

 

 

La narrativa realista russa

Nikolai Gogol (1809-1852) va ser l'iniciador del realisme rus en els seus primers relats (Diari d'un boig, El Retrat). L'Inspector, la seva obra teatral, denuncia la corrupta borucràcia tsarista. 

La seva obra més coneguda és l'Ànima morta (1842), on s'hi descriu la misèria del camp rus a través d'un estafador que aconsegueix béns i terrenys diguent que té serfs que realment estàn morts.

Retrat de Nikolai Gogol

Ivan Goncharov (1812-1891) amb la seva obra Oblómov (1851) s'hi reflecteix la mandra i la tranquil·litat, considerades grans defectes pels russos.

Retrat d'Ivan Goncharov

Ivan Turguéniev (1818-1883) va ser un escriptor rus que pertanyia a una família rica. A la seva obra s'hi reflecteix la vida rural i dels serfs.

Retrat d'Ivan Turgéniev

 

 

Literatura realista

La literatura realista va sorgir com a moviment al s.XlX. La fantasía i la ficció que predominava al Romanticisme es canvia per tot allò que té importància i que envolta a l'home, per això sabem que el principal propòsit del Realisme es reflectir la vida cotidiana de l'home.

Característiques

• Mostra una imatge fidel i exacte de la realitat
• Rebutja el sentimentalisme i els aspectes espirituals
• El llenguatge és coloquial i corrent
• Les obres mostren la relació entre les persones i el seu entorn social i econòmic
• S'escriu molt sobre temes relacionats amb els problemes de l'existència humana
• Narrados omniscient

Els autors realistes més importants són Narcís Oller, Àngel Guimerà, Benito Perez Galdós, Stendhal, Gustave Flaubert, Honoré de Balzac, Charles Dickens, Fiódor Dostoievski i Lev Tólstoi.

Etapes del Realisme

1.Pre realisme 

• Les novel·la pre realista normalment estava escrita amb un propòsit moral
• Els autors pre realistes pretenien descriure la realitat tal i com era

 

Obra de Jean-François Millet

2. Realisme

• Escribien totalment sobre la realitat
• Les descripcions són més riques i detallades

3.Naturalisme

• L'autor desapareix practicament de la narració
• Recerca de la veritat
• Preferència per presentar personatges amb vicis, defectes físics o psíquics 

Obra de William Bliss Baker

El Romanticisme

És un moviment artístic que s'origina a Alemanya i Anglaterra a finals del s.XVlll.

Els intel·lectuals del s.XVlll eren racionalistes, és a dir, creien que només el que té explicació ha d'interessar-nos i que la raó era l'únic mitjà per a ser feliç. Per això donaven molta importància a la ciència i a la investigació.

Davant d'això, els artistes del s.XVlll es preguntaven si sempre s'havia de ser raonable i realista. Pretenien trencar amb les normes socials de l'època.

Aquest moviment es va estendre per tot Europa i va comportar grans canvis en el món de l'art (literatura, pintura...) i ràpidament va penetrar a la societat amb ajudes de la premsa.

Característiques del moviment

• La mort és un dels temes principals en el qual el romàntic es centra a l'hora d'elaborar la seva obra.
• La natura pren molta importància ja que a través d'ella s'hi projecten els sentiments de l'artista.
• S'exalta l'individu amb tota la seva originalitat ja que aquest és únic i irrepetible.
• S'exalta els sentiments per damunt de la raó. Creuen que una part de l'home (els sentiments) és irracional i que molts cops és el que ens controla.
• Apareix un interès per la cultura popular i el nacionalisme. Interpreten l'Edat Mitjana d'una manera fantàstica i idealitzada.
• És un moviment innovador ja que trenca amb les regles clàssiques.
• Apareix la importància de la originalitat, que abans no hi era.
• Hi ha una recerca constant de la realitat interior.
• Es dona gran importància als somnis.
• Canvis en el concepte de bellesa: apareixen personatges desagradables físicament i grotescos, sobretot en la pintura. 
• Hi ha un important gust pels llocs llòbrecs (foscos).
• L'expressió dels sentiments és molt exagerada.
• La mètrica i l'estrofa són irregulars.

"El caminant sobre el mar de núvol" de Caspar David Friedrich

Característiques de l'artista romàntic

• La idea de la mort obsessionava al romàntic.
• Van conrear el gust pel món gòtic: cavallers, castells...
• L'artista romàntic vol ser lliure. No pensa que per ser feliç s'ha d'entendre i raonar-ho tot, pensa que la única manera d'assolir la felicitat és mitjançant la llibertat.
• Defensen per sobre de tot la seva llibertat personal i la llibertat de tots aquells que estan mal vistos i apartats de la resta de la societat (pirates, bandolers...). En molts casos aquests personatges mal vistos acaben siguent el protagonistes de les seves obres.
• Les ànsies de llibertat el porten molt més enllà de la llibertat personal. Defensa la idea que tots els pobles i nacions han de viure sense ser oprimits i lluitar per la democràcia.
• Per tots aquests motius, el romàntic acaba en molts casos trist i deprimit. Al veure que tots els seus propòsits no s'aconsegueixen, opta per evadir-se del món que l'envolta, tancar els ulls i deixar anar la imaginació i pensar en un món fantàstic ja que al que viu no li agrada.

                                   Resum d'artistes del Romanticisme

Christina Rossetti

Cristina Rossetti va néixer el 5 de desembre del 1830 a Londres i és la poetessa més important de Gran Bretanya del seu temps.

En la seva adolescència, Rossetti es va comprometre amb el pintor James Collinson, el primer de tres pretendents. Era, com els seus germans Dante i William, un dels membres fundadors del grup d'avantguarda artística, el prerafaelitisme (fundat el 1848). El compromís es va trencar el 1850 quan ell va tornar al catolicisme. Més tard es va relacionar amb el lingüista Charles Cayley, però es va negar a casar-se amb ell, també per raons religioses. El tercer pretenent va ser el pintor John Brett, a qui també va rebutjar.

Rossetti va posar per molts quadres del seu germà Dante.

La infantesa de la Mare de Déu. Quadre de Dante on hi apareixen Christina i la seva mare.

Rossetti va començar a escriure i datar els seus poemes des de 1842, sobretot imitant els seus poetes preferits. A partir de 1847 va començar a escriure sonets, himnes i balades; dibuixava narracions de la Bíblia, contes populars i les vides dels sants. ,Les seves primeres obres sovint narren meditacions sobre la mort i la pèrdua en la tradició romàntica.

"Remember" és un dels poemes més coneguts de Rossetti. Aquest vídeo està recitat per Emma Fielding

Presentació de Christina Rossetti:

El Werther

El tema principal del Werther és l'amor impossible però també hi podem trobar tot de temes secundaris que van sortin al llarg de l'obra. Per exemple trobem molt el tema del suicidi com a sortida del sofriment, un triangle amorós, un cansanci de viure, l'exaltació de la bojeria. etc.

La idea principal de l'obra és el perill que té enamorar-se de la persona equivocada i no saber enfrontar aquesta situació.

Argument

És una novela epistolar, és a dir, a través de cartes autobiogràfiques i testimonis de coneguts de Werther, ens enterem de la mala sort que té i lo malament que ho va passar amb l'enamorament cap a la Lotte, una jove que està promesa amb un jove anomenat Albert, amb el que es casa més tard.

Com que Werther veu que aquest amor és impossible, decideix suicidar-se.

Resum

El llibre parla sobre un jove anomenat Werther. Ell li escriu cartes al seu amic i li explica les coses que li van passant i el que va sentint en cada moment. El Werther arriba a viure en un poble per deixar tot el seu passat enrere i així intentar insipirar-se per pintar i escriure.

Un dia conviden a Werther a una festa en la qual ha d'acompanyar a tres noies. Dos d'elles, quan han d'anar a buscar la tercera, avisen al jove que vigili i no s'enamori de la seva amiga, ja que està promesa. Quan veu a la noia, Werther no pot evitar enamorar-se de la Lotte, la jove promesa. Els següents dies ell la busca i va a casa seva per estar i parlar amb ella. Agafen molta confiança mutuament, i fins i tot els germans de la Lotte agafen molt d'apreci a Werther. 

Quan Albert, promès de Lotte, arriba a casa, es fa amic amb Werther pensant que seria una bona amistat per la família. Werther pateix molt al veure a la seva enamorada amb el seu promès, així que decideix marxar a un altre poble, on coneix la "Senyora B" amb la que té un romanç que comença ràpid i acaba ràpid. Werther torna al poble on va conèixer a la Lotte i al veure que la única solució que tenia el triangle amorós, és que un dels tres faltés, així que decideix suicidar-se. Abans de suicidar-se va a veure Lotte i es despedeix d'ella fent-li un petó, i es suicïda amb unes pistoles d'Albert.

Representació al Liceu del Werther

Johann Wolfgang von Goethe

Va néixer al 28 d'agost a Frankfurt l'any 1749. La seva família era burgesa. El seu pare era abogat i es va retirar del seu ofici per dedicar-se a educar als seus fills. 

Goethe va ser empresari teatral, crític, periodista, polític, diplomàtic, pintor, filòsof, poeta, etc. 

L'any 1765 va començar la carrera de Dret a Leipzing, però va emmalaltir i va haver de tornar a Frankfurt. Quan es va recuperar, va anar a Estrasburg a continuar amb els seus estudis. En aquest període es va interessar molt per la literatura i amb cercles literaris. Va conèixer a Herder i gràcies a ell va descobrir Homer, Ossian, Shakespeare i la poesia popular.

Gràcies a aquestes influències va abandonar el seu estil rococó (estil molt més carregat que el Barroc) que va utilitzar als seus principis i va escriure vàries obres que iniciaven una nova poètica com Cançons de Sesenheim. En les seves obres es poden veure reflectides moltes passions tot i que ell vivia com un burgès de l'època i no podia permetre's deixar-se portar pels seus sentiments i acabar com alguns dels protagonistes de les seves obres.

L'any 1772 es va traslladar a Wetzlar on va conèixer Charlotte Buff i se'n va enamorar. Va patir molt perquè no podia aconseguir el cor de Charlotte, ja que ella estava casada, i va tardar dos anys a superar aquest desamor.

L'any 1774 va escriure Les penes del jove Werther i es va convertir en la màxima obra del Romanticisme. Va ser prohibit en els sectors religiosos perquè era una obra que defensava el suicidi. 

L'any 1775 Carlos August va convidar a Goethe a viure i treballar a Weimar, que en aquell moment era un dels centres intel·lectuals i literaris d'Alemanya. Des d'aquest any fins a l'any de la seva mort, Goethe va tenir residència a Weimar i des d'allà, la seva influència com a escriptor es va extendre per tot Alemanya. Els seus primers deu anys a Weimar va escriure poc, però s'han de destacar alguns poemes inspirats en Charlotte von Stein, com per exemple la balada del rei dels elfs. Va començar la composició d'algunes de les seves obres més famoses com Ifigendia en Tauris (1787) i la tragèdia del Faust (1790), obra que va treballar-hi fins a la seva mort. 

Des del 1805 fins a la seva mort va publicar Les afinitats electives (1809) i Els anys de formació de Wilhelm Meister (1821); va publicar un relat durant els dos anys que va viure a Itàlia amb el nom de Viatges italians (1816), una autobiografia anomenada Poesia i veritat (1833) i la segona part del Faust (publicada després de la seva mort l'any 1832).

Mor l'any 1832 a Weimar. 

Escultura de Mathieu Molitor

Molière

El nom complet d'aquest dramaturg i actor francès és Jean-Baptiste Poquelin. 

Neix el 15 de gener de 1622 a París. Era fill d'una família burgesa de comerciants i el seu pare era tapisser de la família reial.

El 1643 va formar part de la companyia dels Béjart, família d'actors professionals; el 1662 es va casar amb una jove de la família, Armande Béjart. Els dos junts van formar la companyia teatral L'illustre Theatre, van començar a fer representacions per les províncies franceses i va ser en aquest moment quan es reconeixia pel nom de Molière, per no ser identificat amb la seva família, ja que no estaven a favor de l'elecció de feina que el seu fill havia escollit.

Va ser famós a causa de les revoltes que provocaven les seves sàtires fins que la seva obra va ser prohibida als teatres fins al 1669, quan el rei Lluís XlV va permetre-li les representacions de les seves obres.

El 18 de novembre del 1659 va estrenar Les precioses ridícules. 

Tartuf, la tradicional obra de Molière, fou estrenada el 1664 i  representa la hipocresia, la falsa devoció, amb la qual es guanya la confiança d’una família, que ell governa segons els seus propis interessos.

L'any 1666 va escriure Don Joan. Al mateix any va escriure el Misantrop (més endavant explicaré aquesta obra). 

L'any 1668 va escriure l'Avar (a l'enllaç trobareu un petit resum de l'obra) i el 1670 va escriure El burgès gentilhome.

La seva última obra va ser El malalt imaginari, publicada l'any 1673. Tracta sobre un home hipocondríac i el seu entorn.

 

                Vídeo del Malalt imaginàri on es veu clarament la malaltia del protagonista.

L'any 1672 va morir la dona de Molière i un any després, el 17 de febrer de 1673, morí el dramaturg interpretant la seva última obra. Un fet curiós, és que l'odi del color groc en una actuació teatral és a causa de que Molière anaba vestit de color groc a l'actuació on va morir.

El Misantrop

Va ser escrita l'any 1666 i és una comèdia teatral. Va ser representada per primer cop el 4 de juny d'aquest mateix any al Théâtre du Palais de París.

Quan Molière va escriure aquesta obra es trobava en males condicions: estava malalt i acabava de ser abandonat per la seva dona. Per aquests motius, el dramaturg va escriure una obra on hi hagués un rebuig social, i un descontentament general.

El personatge principal és Arnau, que defensa per sobre de tot la seva misantropia, i al llarg de l'obra es poden apreciar les seves contradiccions entre l'amor que sent per Adelais i el que realment pensa. Ferran, fidel amic d'Arnau, l'aconsella en tot moment però Arnau sempre manté ferma la seva opinió. Oriana, amiga d'Adelais, està enamorada d'Arnau, però ella sap que és un amor impossible i accepta que aquest estigui enamorat de la seva amiga.

Adelais, en canvi, és una persona falsa i sobretot interessada, com ho demostra a l'obra. És tot el que Arnau repugna de l'ésser humà, tot i així ell l'estima.

Els principals temes de l'obra són: la hipocresia de la societat aristocràtica; els defectes humans, que es mostren detalladament en els personatges, i els problemes de la societat.

L'obra està escrita en vers i consta de cinc actes. L'obra passa tota en un mateix dia i en un mateix lloc: a casa l'Adelais.

    

                 El Misantrop representada al teatre nacional de Barcelona l'any 2011

William Shakespeare

Biografia

Shakespeare va néixer a Stratford on Avon, un poble a prop d'Anglaterra a l'any 1564. Tercer dels vuit fills de John Shakespeare i Mary Arden, Shakespeare s'ha convertit en el més gran dels dramaturgs de tots els temps.

Va estudiar a l'escola del seu poble on el llatí era l'assignatura més important. Hi va estudiar al voltant de sis anys però ho va haver de deixar perquè al ser un fill varó havia de substituir al seu pare a la botiga de guants. Per això sabem que Shakespeare mai va estudiar a la Universitat.

Al 1582 es va casar amb l'Anne Hathaway amb qui va tenir una filla anomenada Susanna i bessons, un nen que es deia Hamnet i va morir quan tenia 11 anys i una nena que es deia Judith.

  

Gravat alemany del s.XlX on hi surten Shakespeare amb la seva dona envoltats dels seus fills.

Als voltants del 1588 va arribar a Londres, on ràpidament es va convertir en una persona coneguda i amb molt d'èxit. Tot i que Shakespeare aconseguís popularitat seguia sent una persona humil, ja que treballava a tota mena de llocs, la majoria relacionats amb el teatre. 

Entre el 1590 i el 1613 va escriure unes 37 obres de teatre que van tenir molt d'èxit tant a la cort com en teatres públics. A part d'escriure obres de teatre i sonets, també feia d'actor en obres escrites per ell mateix i d'altres dramaturgs.

Amb la publicació de dos poemes eròtics: La violació de Lucrècia (1594) i Venus i Adonis (1593) i la publicació dels seus Sonets (editats al 1609), va aconseguir una brillant reputació com a poeta.

 
















A la unió de dues ànimes lleials

no admeto impediments. L'amor no és amor

si sofreix canvis amb els canvis temporals,

si, mancat de favors es vincla al desfavor.

Ah, no: l'amor és com el sempre immòbil far

que mira les tempestes i mai no es desfigura.

De cada barca errant és l'estrella polar

d'insondable valor i sondejada altura.

L'amor no és la joguina del temps, ni que l'esclat 

de rostre i llavis morí sota la seva falç.

No s'altera l'amor amb la fugacitat,

sinó que sobreviu fins els dies finals.

I si això és un error i em pot ser demostrat,
jo no he escrit mai, ni mai cap home no ha amat.

"Aquesta és una traducció de Salvador Oliva. En aquest sonet, el dramaturg ens diu que si dues persones s'estimen de veritat, res no pot acabar amb el seu amor. Perquè un amor veritable, sempre es manté intacte i ho compara amb un far, ja que un far per moltes tempestes que hi hagi, es manté immòbil. Els últims dos versos del sonet ens demostren la picardia i la seguretat de Shakespeare, ja que està tan segur de la idea d'amor que té, que diu que si això que ell pensa algú li pot demostrar que és erroni, que ell no ha escrit mai això però que mai cap home ha estimat."

Abans del 1600 (primer període) escriu les obres que es denominen les "obres alegres". Entre elles podem trobar El Mercader de Venècia (1596), Molt de soroll per no res (1599), etc. A l'última esmentada hi podem trobar un tracte insensible referit a la dona.

A partir del 1600 (segon període) Shakespeare publica les seves primeres tragèdies i les "comedies fosques". Els temes com la ambició i  els dilemes morals són tractats en aquest període. En canvi els aspectes tràgics els porta a un terreny més realista o als temes personals i psicològics d'ell mateix. Això fa que els lectors s'hi puguin sentir més identificats. Aquestes característiques es reflecteixen a les obres següents:

• Hamlet (la seva obra més universal): s'hi veu reflectit el dilema moral d'actuar entre la venjança i el perdó.
• Macbeth: la temptació del poder. 

Dues tragèdies, molt diferents entre sí, marquen el final del primer període i el començament del segon. Per un costat tenim a la famosa obra de Romeo i Julieta (1595) on posa en escena el tràgic destí de dos amants que no poden estar junts per culpa de l'enemistat de les seves famílies. Per altra banda trobem Juli Cèsar (1599) que és una tragèdia sobre la rivalitat política.

Romeo i Julieta (1884) de Frank Dicksee

Obra de Juli Cèsar

A partir del 1608, quan redacta les seves últimes obres, es familiaritza amb la tragicomèdia, sovint amb un final feliç com passa a la obra de  La Tempesta , que s'estrena al 1611 i posa fi a la carrera del gran dramaturg.

                                  Representació del teatre GAM de La Tempesta

Per finalitzar, en total Shakespeare va escriure 37 obres i 154 sonets. Aquestes obres no les va passar a l'impremta i segons Thomas De Quincey diu que per el dramaturg la representació teatral és la verdadera publicitat, no escriure-ho sobre paper.

Morí al seu poble natal, Stratford on Avon al 23 d'abril del 1616. Cal destacar que al mateix any i al mateix dia va morir Miguel de Cervantes, un altre dels grans genis de la literatura universal. Simplement una curiositat que aquests dos gran artistes moríssin al mateix any.

Giovanni Boccaccio

Va néixer a Certaldo, a prop de Florència, a l'any 1313. Va ser criat a Florència però més tard va anar a Nàpols a estudiar Dret canònic. A ell això no li interessava, per això es va passar l'estança de Nàpols llegint i estudiant.

Al formar part de la cort del rei Robert l de Nàpols, va fer que tingués accés a la Biblioteca reial i portés una vida molt luxosa. Allà es va enamorar d'una dona que mai en va rebelar la seva identitat tot i que a les seves obres la podem reconèixer amb el nom de Fiammetta. Ell presenta aquest amor com un amor desfortunat i capriciós.

Al 1362 va tenir una crisi espiritual que definitivament el va portar a dur una vida de penediment i cap a l'estudi. Tot i que va arribar a dictar a Florència unes conferèndies sobre Dante, cada vegada se'l va veure més apartat dels càrrecs d'influència. 

Va morir a Florència al 1375 a l'edat de 62 anys.

La seva obra més important és el Decameró compost entre el 1348 i 1353. El llibre està compost per la narració de 100 contes, formada per 10 jornades. 

El llibre narra com un grup de 10 joves, 7 noies i 3 nois, es refugien en un turó odurant la pesta de Florència del 1348. Per entretenir-se s'expliquen 100 contes en total, de caràcter humorístic i eròtic durant 10 dies. 

Giovanni Boccaccio

Les 7 noies i els 3 nois del Decameró

Francesco Petrarca

És considerat el primer i un dels més importants de la poesía lírica moderna i el fundador de l'humanisme. El seu perfeccionisme del sonet va influir enormement en poetes posteriors a ell però sobretot ajudar a formar l'italià natiu com a llengua literària.

Va néixer a Arenzzo al 1304 i va morir a Arquà al 1374. La seva família i ell, quan tenia 8 anys, van anar a viure a Avinyó (França).

Si parlem de Petrarca, cal recalcar la importància de Laura, la seva estimada. Un divendres Sant del 1327 la va veure per primer cop. Laura va ser la seva font d'inspiració per els seus poemes i la tenia fortament idealitzada. Tot i la seva gran creença religiosa i cristiana, Petrarca va ser un gran defensor de la humanitat i això es pot veure plasmat als seus poemes, ja que tot i la seva forta unió amb la religió, els seus poemes van dirigits a una persona humana (Laura) i no a Déu. 

A part de dedicar-se al servei de la esglèsia i de la família Visconti, també va vaitjar molt per Itàlia, Alemanya, França i els Països Baixos. El 1330, a Florència va coincidir amb Boccaccio (més tard parlaré d'ell) i els dos es van unir per fer un estudi sobre la cultura clàssica i van rebutjar fortament l'escolástica medieval. 

La seva obra més famosa és una col·lecció de poemes en italià titulada Rime in vita e morta di Madonna Laura tot i que més tard va ser ampliada i se la coneix com el Cançoner. És una col·lecció de sonets i odes i casi tots ells estan inspirats amb el seu amor no correspost cap a Laura.

Petrarca i la seva estimada Laura

Literatura italiana del Trecento

El Trecento el situem al llarg del segle XlV. És un període de canvis en la societat, on es passa d'una societat feudal per una societat més urbana, en l'art i en la cultura.

El llatí era la llengua per exel·lència a Itàlia ja que, l'itlaià patia una gran dispersió dialectal. Per aquest motiu, Dante Aligheri, és un gran autor en la literatura italiana, ja que va reivindicar l'ús de l'italià en la literatura italiana. 

Petrarca i Giovanni Bocaccio també van ser dos autors molt importants.

Els tres grans autors de la literatura italiana. A la dreta hi trobem Petrarca, al centre Boccaccio i a l'esquerra Dante

Dante Aligheri

Neix a Florència el 14 de maig de 1265. La seva família formava part de la petita noblesa. La seva mare va morir quan ell era molt petit i el seu pare quan ell va complir els 18 anys. Però el fet més important de la seva juventut, que ell mateix plasma en algunes de les seves obres, és conèixer a la seva estimada Beatriz Portinari, l'any 1274. Beatriz va ser una important protagonista de la Divina comèdia, la obra més important d'aquest autor.

Dante es va implicar fortament en la política del moment, ja que les diferents ciutats italianes estaven dividides en dos ideals polítics: els güelfs i els gibel·lins. 

Pel que fa a la seva obra, la més important és la Divina comedia. És una obra poètica i de caràcter èpic dividida en tres parts: l'Infern, el Purgatori i el Paradís. Totes elles es divideixen en 33 cants.

Dante era una persona molt espiritual, i el que el va motivar per fer aquesta obra va ser la mort de la seva estimada Beatriz, que el va fer centrar-se unicament en una vida espiritual. 

Pel que fa al títol d'aquesta obra, els contemporànis la van conèixer unicament com a Comèdia. Sembla irònic ja que ni l'argument ni el gènere literari de l'obra coincideixen com el que actualment entenem com a comèdia. Per a Dante, comèdia era el que comença malament i acaba bé. El viatje de Dante de l'Infern al Paradís és el pas del pecat a la bondat i a la inocència que tenia la humanitat abans de conèixer el pecat.

Dante s'inspira al món i als autors clàssics (ex:Virgili) i també en les Sagrades escriptures. 

L'obra comença quan l'autor es troba perdut a la selva (el pecat). Virgili és qui el guia i durant el viatge de l'Infern va descobrint pecats de tot tipus de personatges. Després del viatge a l'Infern arriba al Purgatori. Allà coneix a personatges que tenen durs càstigs per els seus pecats però que com a mínim tenen l'esperança de que algun dia entraran al Paradís. Una vegada Dante es purificat al Purgatori, arriba al Paradís, juntament amb Virgili. Aquí Dante es despedeix de Virgili i a partir d'aquest moment és Beatriz qui l'acompanya. Al Paradís, l'autor coneix diferents graus de perfecció i felicitat fins que arriba a la salvació de Déu. 

Obra de William Blake on s'hi representa la visió que Dante té de l'infern a l'obra de la Divina comèdia

En aquest vídeo s'explica els 9 cercles de l'Infern segons Dante