Johann Wolfgang von Goethe

Va néixer al 28 d'agost a Frankfurt l'any 1749. La seva família era burgesa. El seu pare era abogat i es va retirar del seu ofici per dedicar-se a educar als seus fills. 

Goethe va ser empresari teatral, crític, periodista, polític, diplomàtic, pintor, filòsof, poeta, etc. 

L'any 1765 va començar la carrera de Dret a Leipzing, però va emmalaltir i va haver de tornar a Frankfurt. Quan es va recuperar, va anar a Estrasburg a continuar amb els seus estudis. En aquest període es va interessar molt per la literatura i amb cercles literaris. Va conèixer a Herder i gràcies a ell va descobrir Homer, Ossian, Shakespeare i la poesia popular.

Gràcies a aquestes influències va abandonar el seu estil rococó (estil molt més carregat que el Barroc) que va utilitzar als seus principis i va escriure vàries obres que iniciaven una nova poètica com Cançons de Sesenheim. En les seves obres es poden veure reflectides moltes passions tot i que ell vivia com un burgès de l'època i no podia permetre's deixar-se portar pels seus sentiments i acabar com alguns dels protagonistes de les seves obres.

L'any 1772 es va traslladar a Wetzlar on va conèixer Charlotte Buff i se'n va enamorar. Va patir molt perquè no podia aconseguir el cor de Charlotte, ja que ella estava casada, i va tardar dos anys a superar aquest desamor.

L'any 1774 va escriure Les penes del jove Werther i es va convertir en la màxima obra del Romanticisme. Va ser prohibit en els sectors religiosos perquè era una obra que defensava el suicidi. 

L'any 1775 Carlos August va convidar a Goethe a viure i treballar a Weimar, que en aquell moment era un dels centres intel·lectuals i literaris d'Alemanya. Des d'aquest any fins a l'any de la seva mort, Goethe va tenir residència a Weimar i des d'allà, la seva influència com a escriptor es va extendre per tot Alemanya. Els seus primers deu anys a Weimar va escriure poc, però s'han de destacar alguns poemes inspirats en Charlotte von Stein, com per exemple la balada del rei dels elfs. Va començar la composició d'algunes de les seves obres més famoses com Ifigendia en Tauris (1787) i la tragèdia del Faust (1790), obra que va treballar-hi fins a la seva mort. 

Des del 1805 fins a la seva mort va publicar Les afinitats electives (1809) i Els anys de formació de Wilhelm Meister (1821); va publicar un relat durant els dos anys que va viure a Itàlia amb el nom de Viatges italians (1816), una autobiografia anomenada Poesia i veritat (1833) i la segona part del Faust (publicada després de la seva mort l'any 1832).

Mor l'any 1832 a Weimar. 

Escultura de Mathieu Molitor