Publi Ovidi Nasó

Neix a Sulmona (Itàlia central) en una família benestant. El seu pare volia que fos advocat però els versos li sortien per si sols. Va estudiar retòrica a Roma.

La seva obra és un reflex de la vida de l'alta societat romana, a la qual ell pertanyia. 

Va ser condemnat, per August, al VllldC a l'exili i a viure desterrat a Tomis. Es creu que el motiu és perquè va mantenir relacions sexuals amb la néta d'August, Júlia (carmen et error, un poema una equivocació). 

Va començar escrivint una tragèdia, Medea, que s'ha perdut; va seguir amb els Amores, que és el seu primer llibre acabat i va ser un model d'elegía eròtica. Amb Amores va aconseguir un gran públic, però per cultivar-lo va escriure Heroides, que són cartes d'enamorades mítiques als seus amants que en aquell moment no estan presents fisicament. També va escriure l'Art d'amar què és un manual de seducció i Remeis d'amor que descriu l'amor com la pitjor malaltia.

La seva obra més coneguda és la Metamorfosis, que és un recull de mites grecs i romans. Tots aquests mites comparteixen un tret comú i és que hi ha una transformació d'un ésser humà en un animal, planta, constel·lació, etc. És considerada una obra mestra de la poesía narrativa universal. 

També va començar a escriure Fastos, què era una mena de calendari de les festes romanes, però a mig compondre August el va enviar a l'exili.
Va morir al XVlldC.

El mite de Pigmalió 

Pigmalió va ser un antic rei de Xipre. També era un gran escultor amb una gran habilitat manual.

Durant molt de temps va buscar una dona que complís el concepte que ell tenia de la bellesa femenina.

Després de buscar a moltes dones, se'n va donar compte que cap complia els requisits que ell volia, així que va dedicar el seu temps en observar i entendre les estàtues més magnífiques. Així va arribar a crear Galatea, una estàtua de marfil que complia tot el que ell volia sobre la bellesa de la dona. La llegenda ens diu que aquesta estàtua era tant perfecte que Pigmalió se'n va enamorar. La besava, la bestia amb roba de tela...Hagués donat el que fos perquè Galatea cobrés vida.

Segons ens explica Ovidi, en una de les festes dedicada a Venus, Pigmalió li va explicar tot el que sentia per aquella bella estàtua que ell mateix havia creat.

Pigmalió en arribar a casa, es va apropar a Galatea i va notar que estava diferent. Li va fer un petó i l'estàtua va cobrar vida. Així Pigmalió i la seva amada Galatea van ser feliços.

Aquest seria un exemple de mite que representa aquesta idea que Ovidi vol transmetre al llibre de Metamorfosis, el pas de Galatea (escultura feta per Pigmalió) a una dona viva.

"Pigmalió i Galatea", per Jean Léon Gérôme.

Estàtua d'Ovidi realitzada per Ettore Ferrari.

Quint Horaci Flac

Nascut a Venúsia (sud d'Itàlia). Venia d'una família humil. El seu pare es deia Llibert i era un esclau alliberat. Tot i que no tenia grans recursos, va donar una bona educació al seu fill, primer estudiant a Roma i després a Atenes. Va treballar com a escriba. Ell i Virgili tenien molt bona relació. Gràcies a això, Virgili el va introduir al cercle de Mecenes, amb qui està enterrat. Amb Mecenes van tenir una gran amistat i aquest el va ajudar molt econòmicament perquè pogués viure de la poesía.
Mor al 8aC, poc després de la mort de Mecenes.

Va escriure les Èpodes, on es tracta l'amor, el desig per l'acabament de les guerres civils, el destí de Roma, els vicis de l'època, etc. També va escriure les Sàtires, que són textos que ens aboquen a les veritats del món, com els perills del sexe, la veritable llibertat o la bogeria dels filòsofs. I per últim les Odes que són un conjunt de quatre llibres. Hi podem trobar temes com la joventut, que trobem al primer llibre. La pausa per a la meditació (aurea mediocritas, que vol dir que lloa la vida moderada) que trobem al segon llibre; la lloança als petits plaers com el vi, etc. Els temes de les Odes eren provinents de la tradició hel·lenística.

A dia d'avui es mantenen els tòpics provinents d'Horàci. Alguns exemples són:

• Carpe diem. Aprofita el moment.
• Beatus ille. Feliç aquell...
• Aurea mediocritas. Lloar la vida moderada.

Odes i Èpodes d'Horaci en l'edició Bernat Metge

Publi Virgili Maró

Nascut prop de Màntua i fill d'una família de pagesos benestants, Virgili és un dels tres grans poetes llatins dels quals us parlaré. 

Virgili va completar els seus estudis a Roma. Allà va conèixer Mecenas i August. Amb tots dos va tenir amistat, ja que, gràcies a les Bucòliques o Èglogues, va aconseguir despertar interès i es va convertir en un personatge conegut. S'ha de dir que moltes idees que Virgili aplica a les Bucòliques són extretes de Teòcrit.

Virgili era una persona molt tímida que preferia una vida al camp, amb la tranquil·litat que hi comporta. D'aquí surt la seva següent obra, les Geòrgiques, on ens mostra la seva passió per la vida rural i la natura. 

Temps més tard va fer las seva obra més important, l'Eneida. Tot i que abans d'acabar l'obra Virgili va morir, tornant d'un viatge a Grècia, August va encarregar-se de publicar-la. 

El tema de l'Eneida ens narra les guerres i aventures a què Eneas va haver d'enfrontar-se a causa dels déus des de la seva fugida mentre Troia estava entre flames fins que va arribar al Laci (Itàlia). Allà va poder formar-hi la seva nova pàtria.

Iulus, el fill d'Eneas, va formar més tard Alba Longa, que va ser governada més de 400 anys per la dinastia dels reis albans descendents de Iulus fins al neixament de Ròmul i Rem, que fundaran Roma.

Escultura de Virgili. Es troba a Nàpols.

 

La mort d'Eneas.

Literatura Llatina

Conjunt d'obres escrites en llatí, que eren freqüents tant a l'Edat Mitjana com a l'època antiga.

S'escrivia sobre papir, que s'extreia de la planta anomenada papir i era originari d'Egipte. Per escriure utilitzaven la canya de jonc o la ploma metàl·lica.

Les taules encerades eres unes taules que es feien servir per escriure esborranys, comptes, etc. Eren escrits que no eren permanents. 

El còdex tenia una forma de quadern i era molt semblant als llibres actuals. 

Exemple de taula encerada.

Còdex Calixtinus. Primer escrit que explica el Camí de Santiago.

Després d'explicar com, sobre on, i quins tipus de materials i estris tenien els romans per escriure, aquí us enllaço una web que em sembla molt interessant per veure realment què era i segueix essent la literatura llatina. Està en castellà, però crec que l'havia de posar perquè és molt completa.

La Tragèdia

Els grecs van ser els creadors de la tragèdia. Al principi tenia molt sentit religiós però poc a poc aquest gènere dramàtic es va convertir en l'enfrontament del destí del protagonista de l'obra. 
Gran part de les tragèdies conservades tenen un argument mitològic. L'autor escrivia l'obra relacionant un mite ja conegut amb el seu punt de vista. Això provocava que el lector quan llegia l'obra ja coneixia el mite. Però lo més important era la interpretació, doncs el punt de vista sobre el mite era diferent segons l'autor i això una experiència nova pel lector.
En gran part dels casos el personatge de l'obra acaba mort, a no ser que sigui una tragèdia de sublimació, on el personatge es converteix en un heroi al enfrontar-se als obstacles i superar-los. 
Com molt bé deia Aristòtil, una tragèdia està formada de tres parts: 

Parts de la Tragèdia

La Ilíada i l'Odissea

Com ja sabem la Ilíada i l'Odissea són les dos obres més importants d'Homer escrites al s.VlllaC en grec. Però per profunditzar una mica faré un petit resum de cada obra. 

La Ilíada tracta sobre la guerra de Troia. El principal heroi és Aquil·les i Homer es centra molt amb l'ira d'aquest personatge. L'obra està dividida en 24 cants i és considerada, juntament amb l'Odissea, una de les obres més importants de l'Antiga Grècia. 

He trobat una pàgina on explica qüestions molt interessants sobre la Ilíada i Homer. Per exemple que és la qüestió homèrica, una breu explicació de la Ilíada, etc. PÀGINA WEB

Els troians portant el cos d'Hèctor, relleu romà del segle lldC

Finalment trobem l'Odissea. Aquesta obra tracta del retorn, després de la guerra de Troia, a la seva pàtria. Té una organització interna bastant més complicada que la Ilíada, ja que l'argument de la Ilíada és lineal i la de l'Odissea presenta la narració en diverses trames. Una de les característiques d'aquesta obra és que aprofita mites coneguts i els intercala a les aventures de l'heroi. Aixó provocaba que el lector, quan llegia les aventures de l'heroi, com que ja coneixia els mites però eren renovats, feia més important al protagonista.

He trobat una pàgina web on a part d'un resum de l'Odissea molt complet, hi han activitats i vocabulari per buscar, que farà que amplieu els coneixaments sobre aquesta gran obra. PÀGINA WEB

Finalment,Ulisses arriba a casa. Així és com el pintor surrealista (de Chirico) interpreta aquesta arribada.

 

 Aquest vídeo l'he posat perquè va relacionat amb la Odissea. L'anomenen el "Projecte Odissea". 

Literatura grega antiga

Podem dividir la literatura grega en obres escrites en vers i obres escrites en prosa.

VERS:

La poesía èpica: Les obres eren en vers ja que eres de transmissió oral, i el vers és més senzill de memoritzar. Homer (s.VlllaC) és un dels grans exemples de poesía èpica. Les seves dos grans obres són la Íliada i l'Odissea.

La poesia lírica: La poesía lírica ens explica el món interior de l'artista que l'escriu. És una poesia subjectiva, ja que no ens explica la realitat del món, simplement ens explica els sentiments de l'autor o la seva interpretació subjectiva del món. Hi trobem dos autors molt importants: Safo de Lesbos i Anacreont. 

De Safo de Lesbos (s.Vll-VlaC) se'n coneix molt poca cosa, i lo poc que en coneixem és gràcies a les obres que ens han arribat. Sabem que va viure gran part de la seva vida a la illa de Lesbos i va formar un grup de dones dedicades al culte d'Afrodita. Només se'n conserva una oda completa i alguns fragments d'altres obres. Té un estill senzill i clar, i descriu una passió amorosa i física cap a les dones del seu grup, per aquest motiu es creu que Safo era lesbiana. Una curiositat és que el terme lesbiana vé del seu cognom Lesbos.

D'Anacreont es conserven 170 fragments dels seus poemes. La seva obra detesta la guerra però adora l'amor. A la seva obra s'hi troba molta ironía i un fort herotisme.

Tragèdia i comèdia: Alguns exemples d'autors tràgics hi trobem a Èsquil, Sòfocles i Eurípides. Un dels autors més coneguts de la comèdia era Aristòfanes.

PROSA:

Hi han diferents temes:

Història: Heròdolt i Tucídides. 

Faules: Isop.  

Oratòria: Demòstenes. 

Filosofia: Sòcrates i Plató. 

Homer (1812), per Philippe-Laurent Roland, Museu del Louvre