El Werther

El tema principal del Werther és l'amor impossible però també hi podem trobar tot de temes secundaris que van sortin al llarg de l'obra. Per exemple trobem molt el tema del suicidi com a sortida del sofriment, un triangle amorós, un cansanci de viure, l'exaltació de la bojeria. etc.

La idea principal de l'obra és el perill que té enamorar-se de la persona equivocada i no saber enfrontar aquesta situació.

Argument

És una novela epistolar, és a dir, a través de cartes autobiogràfiques i testimonis de coneguts de Werther, ens enterem de la mala sort que té i lo malament que ho va passar amb l'enamorament cap a la Lotte, una jove que està promesa amb un jove anomenat Albert, amb el que es casa més tard.

Com que Werther veu que aquest amor és impossible, decideix suicidar-se.

Resum

El llibre parla sobre un jove anomenat Werther. Ell li escriu cartes al seu amic i li explica les coses que li van passant i el que va sentint en cada moment. El Werther arriba a viure en un poble per deixar tot el seu passat enrere i així intentar insipirar-se per pintar i escriure.

Un dia conviden a Werther a una festa en la qual ha d'acompanyar a tres noies. Dos d'elles, quan han d'anar a buscar la tercera, avisen al jove que vigili i no s'enamori de la seva amiga, ja que està promesa. Quan veu a la noia, Werther no pot evitar enamorar-se de la Lotte, la jove promesa. Els següents dies ell la busca i va a casa seva per estar i parlar amb ella. Agafen molta confiança mutuament, i fins i tot els germans de la Lotte agafen molt d'apreci a Werther. 

Quan Albert, promès de Lotte, arriba a casa, es fa amic amb Werther pensant que seria una bona amistat per la família. Werther pateix molt al veure a la seva enamorada amb el seu promès, així que decideix marxar a un altre poble, on coneix la "Senyora B" amb la que té un romanç que comença ràpid i acaba ràpid. Werther torna al poble on va conèixer a la Lotte i al veure que la única solució que tenia el triangle amorós, és que un dels tres faltés, així que decideix suicidar-se. Abans de suicidar-se va a veure Lotte i es despedeix d'ella fent-li un petó, i es suicïda amb unes pistoles d'Albert.

Representació al Liceu del Werther

Johann Wolfgang von Goethe

Va néixer al 28 d'agost a Frankfurt l'any 1749. La seva família era burgesa. El seu pare era abogat i es va retirar del seu ofici per dedicar-se a educar als seus fills. 

Goethe va ser empresari teatral, crític, periodista, polític, diplomàtic, pintor, filòsof, poeta, etc. 

L'any 1765 va començar la carrera de Dret a Leipzing, però va emmalaltir i va haver de tornar a Frankfurt. Quan es va recuperar, va anar a Estrasburg a continuar amb els seus estudis. En aquest període es va interessar molt per la literatura i amb cercles literaris. Va conèixer a Herder i gràcies a ell va descobrir Homer, Ossian, Shakespeare i la poesia popular.

Gràcies a aquestes influències va abandonar el seu estil rococó (estil molt més carregat que el Barroc) que va utilitzar als seus principis i va escriure vàries obres que iniciaven una nova poètica com Cançons de Sesenheim. En les seves obres es poden veure reflectides moltes passions tot i que ell vivia com un burgès de l'època i no podia permetre's deixar-se portar pels seus sentiments i acabar com alguns dels protagonistes de les seves obres.

L'any 1772 es va traslladar a Wetzlar on va conèixer Charlotte Buff i se'n va enamorar. Va patir molt perquè no podia aconseguir el cor de Charlotte, ja que ella estava casada, i va tardar dos anys a superar aquest desamor.

L'any 1774 va escriure Les penes del jove Werther i es va convertir en la màxima obra del Romanticisme. Va ser prohibit en els sectors religiosos perquè era una obra que defensava el suicidi. 

L'any 1775 Carlos August va convidar a Goethe a viure i treballar a Weimar, que en aquell moment era un dels centres intel·lectuals i literaris d'Alemanya. Des d'aquest any fins a l'any de la seva mort, Goethe va tenir residència a Weimar i des d'allà, la seva influència com a escriptor es va extendre per tot Alemanya. Els seus primers deu anys a Weimar va escriure poc, però s'han de destacar alguns poemes inspirats en Charlotte von Stein, com per exemple la balada del rei dels elfs. Va començar la composició d'algunes de les seves obres més famoses com Ifigendia en Tauris (1787) i la tragèdia del Faust (1790), obra que va treballar-hi fins a la seva mort. 

Des del 1805 fins a la seva mort va publicar Les afinitats electives (1809) i Els anys de formació de Wilhelm Meister (1821); va publicar un relat durant els dos anys que va viure a Itàlia amb el nom de Viatges italians (1816), una autobiografia anomenada Poesia i veritat (1833) i la segona part del Faust (publicada després de la seva mort l'any 1832).

Mor l'any 1832 a Weimar. 

Escultura de Mathieu Molitor